Resultats de la cerca
Es mostren 7397 resultats
mènids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.
Són hermafrodites proterògins Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides a la Mediterrània és molt corrent la xucla
Cristina Gilberté
Natació
Nedadora.
Pertanyent al Club Natació Montjuïc, fou especialista en proves de mig fons i guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m lliure 1982 i 800 m lliure 1982, 1983 En l’àmbit estatal, fou medalla de bronze en els 4 × 200 m lliure 1983
Guils Fontanera
Esquí
Estació d’esquí nòrdic del municipi de Guils de Cerdanya.
De titularitat municipal, fou inaugurada el 1993 i consta de 53 km de recorregut esquiable, distribuïts en vint-i-cinc possibles circuits de nivells i dificultat diversos Les pistes estan situades entre 1900 i 2100 m Disposa d’una escola d’esquí de fons
Joan Basaganya
Esquí
Esquiador.
Membre del Club d’Esquí d’Alp, fou campió de Catalunya d’esquí de fons per equips 1953 juntament amb Manuel Rosás, Joan Mill i Joan Deulofeu Entre el 1960 i el 1972 exercí de professor a l’Escola d’Esquí de la Molina
interès
Economia
Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.
L’interès és la part de l’excedent susceptible d’ésser apropiat a través de la circulació financera dels posseïdors de fons de capital monetari Atesa l’ambigüitat del terme capital , a vegades és díficil de distingir l’interès d’altres tipus d’ingressos
rabosa argentada
Rabosa argentada
Abdelwahid Dria (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels clínids, d’uns 10 cm de llargada, amb dues aletes dorsals, la segona molt llarga i en tot semblant a l’anal, les pelvianes en posició jugular, la caudal petita i en forma de ventall, les pectorals relativament grosses i també en forma de ventall.
Té el cap petit i puntegut i el cos recobert d’escates cicloides i amb vuit bandes transversals fosques que alternen amb bandes argentines Habita en zones de poca fondària, entre les cistoseires, i als fons rocallosos És comuna a les mars dels Països Catalans
golf de Califòrnia
Golf marí
Golf de l’oceà Pacífic, a Mèxic, entre els estats de Sonora i Sinaloa, a l’E, i la península de la Baixa Califòrnia, a l’W.
Té uns 1 200 km de longitud per uns 80-200 km d’amplada Hi ha diverses illes, les més grans de les quals són les situades a la part septentrional Ángel de la Guarda, Tiburón Al fons del golf desemboca el riu Colorado
gusla
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares, de forma semblant a un violí, d’una sola corda de crin.
La caixa és de forma ovoide, i per taula harmònica té una membrana de pell que cobreix el fons de la caixa Hom el toca amb un arc encorbat de crin tesat D’origen asiàtic, és emprat a Iugoslàvia i en altres països balcànics
endostil
Anatomia
Solc estret del centre de la paret ventral de la faringe dels tunicats i cefalocordats, des de la cavitat bucal fins a l’esòfag.
Les parets laterals són ciliades, i el fons, revestit de cèllules secretores de mucositat i una filera de cèllules flagellades al mig Aquesta estructura permet de capturar partícules alimentàries de l’aigua i de fer-les progressar cap a l’esòfag, facilitant la nutrició micròfaga
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes (carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc.) i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques (tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc.), i també recipients per a contenir, transportar, etc., aigua i altres líquids (barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc.).
La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol provisional de testa,…