Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Pepi II
Història
Faraó de la dinastia VI (~2272-2179 aC).
Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat
Mauregat d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (783-788).
Fill illegítim d’Alfons I, destronà l’adolescent Alfons, fill de FruelaI El seu regnat fou una època de pau externa no sembla que hi hagués hagut enfrontaments entre cristians i musulmans i interna, puix que a les marques extremes del regne asturià gallecs i vascons no es reproduïren els intents separatistes que tingueren lloc durant els regnats dels seus antecessors Silo i Aureli Combaté els adopcionistes Sense cap fonament històric, la llegenda li atribuí el fet d’haver pagat el “tribut de les cent donzelles” a ‘Abd al-RaḥmānI de Còrdova’
Maria de Xipre
Sepulcre de Maria de Xipre
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1315-1322).
Pertanyent al llinatge dels Lusignan i presumpta hereva de les corones de Xipre i Jerusalem, com a filla d’Hug III i germana gran d’Enric II, reis d’aquella illa i titulars d’aquest regne La seva mare fou Isabel d’Ibelin Segona muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , contragué matrimoni per poders, el 1315, a Nicòsia, i la boda fou solemnitzada pel desembre d’aquell any, a la seu de Girona La relació entre marit i muller sovint malalta no fou mai satisfactòria, i no tingueren descendència
Margarida de Savoia
Història
Duquessa de Màntua i de Montferrat.
Filla del duc Carles Manuel I de Savoia i de Caterina Micaela d’Àustria, filla del rei Felip II de Castella, el 1603 fou regent de Savoia Es casà el 1608, amb el futur duc Francesc IV de Màntua i Montferrat el 1612, doncs, assolí el ducat, i l’any següent restà vídua Hagué d’exiliar-se el 1633, per imposició francesa, i es traslladà al regne de Castella Nomenada virreina de Portugal 1634, durant la insurrecció del 1640 fou empresonada, i dos anys després fou enviada a Castella
Moctezuma I
Història
Cinquè emperador asteca (1440-69).
Fill de Huitzilihuitl , el 1417 assolí el comandament de l’exèrcit asteca i dugué a terme nombroses campanyes militars Nomenat emperador, en successió del seu oncle Itzcoatl , continuà l’expansió del regne cap a les zones de Guerrero, Hidalgo, Puebla i Oaxaca i assegurà les conquestes anteriors, fins a dominar tot l’altiplà d’Anàhuac Fou un decidit partidari del poder absolut de la monarquia enfront de la noblesa militar i sacerdotal i insistí en el caràcter teocràtic de l’imperi No el sabé, però, organitzar administrativament Fou succeït pel seu fill Axaiacatl
lliga de Cambrai
Història
Aliança formada (1508) per Ferran II de Catalunya-Aragó, Lluís XII de França, el papa Juli II i l’emperador Maximilià I contra Venècia.
Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gallipoli, Trani i Polignano a Mare, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d’hipotecar a Venècia Ho assolí 1509 gràcies a l’acció de l’almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l’exèrcit catalanoaragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s’adheria Lliga Santa
portaaeronaus
Transports
Nom genèric amb el qual hom designa diversos tipus de vaixells destinats al transport i la utilització d’avions i helicòpters.
Una gran part de la superfície de la seva coberta és especialment adaptada a les funcions d’aterratge i d’envol Els portaaeronaus de dimensions més grans són anomenats portaavions L’any 1996 només disposaven de portaaeronaus Espanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i l’Índia L’armada espanyola estava equipada amb un únic portaaeronaus, el Príncipe de Asturias el Regne Unit tenia tres portaaeronaus de la classe Invincible la marina francesa en tenia dos de la classe Clemenceau Itàlia disposava d’un antic creuer antiaeri reconvertit, i l’Índia de dos antics portaaeronaus britànics
buwàyhida
Història
Membre d’una dinastia (932-1055) persa xiïta (anomenada també búyida
), fundada per Buwayh (o Būya), l’ascendència del qual es remunta als servidors dels sassànides.
L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida
ric home
Història
Nom o títol donat als regnes de Castella i Lleó als comtes, barons i grans vassalls d’il·lustre i antic llinatge que gaudien d’ampli ascendent sobre el rei.
Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran
bovatge
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI