Resultats de la cerca

El 1906 entrà a formar part del grup Die Brücke, però se n'allunyà el 1912 Del 1919 al 1933 s’establí a Berlín, on fou obligat a viure solitari en temps dels nazis La pintura de Pechstein, com tota la del seu grup, és de tendència expressionista, fortament antiimpressionista l’agressivitat de la forma i del color es dirigeix directament a la crítica de situacions socials Quant a la forma, la reducció de línies accentua els trets distintius més acusats, i el color actua com a revulsiu i xoc en l’espectador

Format per set auditors presidits pel degà, actua en segona, tercera i ulterior instància dels tribunals metropolitans i en primera instància tots els afers que els bisbes o el nunci li confien Fou creat en temps de Carles V i la concessió definitiva fou de Climent XIV 1771 Suprimit durant la Segona República 1932, fou restablert per Pius XII 1947 i figurava en el concordat del 1953 L’acord entre l’Església catòlica i l’Estat espanyol que el substituí 1979 establí la continuïtat del tribunal en la jurisdicció eclesiàstica

Més tard fou dirigida per Hans von Benda 1948-52, Pedro Pirfano i Luis AGarcía Navarro 1970-73, Llorenç Martínez Palomo 1974-76, Benet Lauret 1980-83 i Manuel Galduf 1985 Gràcies a la iniciativa de JIturbi ha realitzat una sèrie de concerts a l’estranger i és el principal nucli d’activitat simfònica a València, on organitza també concerts per a infants i actua en les temporades anuals d’òpera del Teatre Principal Ha enregistrat diversos programes per a la televisió i un disc dedicat a autors valencians

Es formà a Munic i a Roma, on publicà Psalmodia vespertina 1674 Fou nomenat organista de la cort de Baviera el 1675 i director de la música l’any 1681 Ordenat de sacerdot 1680, actuà com a ambaixador en diferents corts europees i gràcies a la seva activitat diplomàtica els prínceps de Brunsvic obtingueren la dignitat d’electors Les seves setze òperes 1681-1709, estrenades amb èxit, aconseguiren una meravellosa síntesi entre elements musicals francesos i italians Edità la collecció Duetti da camera 1683, cèlebre durant el s XVIII

Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera a Viena, en 1812-16, i a Frankfurt, en 1817-20 Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kassel d’ençà del 1822 Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una batuta Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música de cambra quartets, un conegut octet, un nonet i oratoris i òperes, com Faust 1816, molt temps cèlebre, i Jessonda 1823, la més coneguda Deixà una interessant autobiografia

Estudià a Barcelona Cantà sarsuela a Madrid i el 1964 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1965 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i el 1967 el Concurs per a Veus Verdianes de Busetto Des d’aleshores assolí èxits en òperes com Lucia di Lammermoor i Poliuto , de Donizetti Actuà en importants teatres com l’Scala de Milà, l’Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York, i intervingué sovint en les temporades del Teatre de la Zarzuela i del Liceu Enregistrà diverses òperes i sarsueles

Residí uns quants anys a Andorra, on es casà Estudià al conservatori de París i el 1933 fou segon premi de Roma Actuà com a organista als concerts de l’Oratoire i estrenà diverses obres seves als concerts Straram i Siohan de París Muntanyes del Rosselló poema simfònic, 1933, Concerto da camera 1934, Rhytmes 1937, etc Residí novament a Andorra, on compongué una Simfonia andorrana La seva producció comprèn també un concert per a violoncel i orquestra, la suite Rajoles i un Concert sicilià per a piano i orquestra Fou professora del conservatori de París

Debutà com a professional pels volts del 1865 al Teatre Odeon de Barcelona Actuà al dels Camps Elisis i al Principal El 1870 formà amb la seva futura muller, Carlota de Mena , la companyia Tutau-Mena, veritable institució del teatre català Estrenà obres de Guimerà, Roca i Roca, Pin i Soler i les primeres produccions d’Ignasi Iglésias, el qual donà a conèixer, i fou el primer a presentar obres d’Ibsen a Catalunya Fou empresari del Teatre Novetats de Barcelona Hi acollí l’Associació d’Autors Catalans 1886 quan aquesta deixà el Teatre Romea

Cap dels serveis de policia de Barcelona a partir del 1893 Conegut com El Vinagret en record de la seva actuació en els baixos fons de la ciutat quan era jove quasi analfabet, però astut i eficaç, es veié tanmateix superat davant l’onada de terrorisme anarquista En especial, fou molt recriminada la seva actuació davant la bomba del carrer dels Canvis Nous, el 1896, que desencadenà el procés de Montjuïc Posteriorment, actuà com a intermediari entre el confident terrorista Joan Rull i els governadors civils Bivona i Osorio y Gallardo, en 1905-08

Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952