Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
filera
A, filera per a barres massisses; B, filera per a tubs; 1, portafilera; 2, filera; 3, bloc per a extursió; 4, agulla; 5, guia; 6, punxó; 7, empenyidor
© fototeca.cat
Tecnologia
Eina per a roscar cargols i barres metàl·liques que consisteix en una caixa cilíndrica, interiorment buida i proveïda d’unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi afaiçonen el filet de la rosca.
La filera pot ésser d’accionament manual muntada sobre un porta-fileres o bé pot ésser accionada mecànicament roscadora
geriatria
Patologia humana
Part de la patologia que estudia les malalties pròpies dels vells o concomitants del procés de senescència, com és ara la malaltia de Parkinson, la cataracta senil, l’osteoporosi, l’arterioesclerosi, la menopausa precoç i la duresa d’orella.
Bé que de vegades aquest terme és emprat com a sinònim de gerontologia, de fet, n'és una branca
melindro
Melindros
Pastisseria
Pastís elaborat, bàsicament, amb sucre, farina i ous.
Hom hi pot afegir aromatitzants, com ara vainilla, canyella, llimona, etc, o bé més ingredients, com xocolata, avellanes, etc
enllaç
Mijtà de comunicació entre dos punts.
Un enllaç pot ésser per cable telegrafia, telefonia o bé per ones hertzianes, dit enllaç hertzià ràdio, televisió, etc
umland
Geografia
Política
Àrea entorn de la ciutat, influïda per ella en el sentit econòmic, cultural i polític.
Té, doncs, el sentit de rerepaís urbà, bé que abans fou emprat en el sentit general d’aquest mot
sulfat de ferro
Química
Tecnologia
Sal que es presenta en forma de cristalls verds i és obtinguda per acció de l’àcid sulfúric damunt el ferro.
És emprat, sol o bé combinat sota la forma de sulfat doble, com a reductor És anomenat vidriol verd
zona supralitoral
Ecologia
Zona faunística litoral (fauna litoral) situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.
Habiten en aquesta zona organismes típicament terrestres artròpodes, bé que no hi manquen animals marins, sobretot crustacis i gastròpodes
anabàs
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de la família dels anabàntids, d’uns 20 cm de llargada, capaços de sobreviure fora de l’aigua gràcies a una disposició especial de les brànquies; poden caminar i grimpar ajudant-se amb les espines anals i preoperculars que posseeixen.
Suporten bé la vida en aquari i són molt vistosos Són propis de l’Àfrica i l’Àsia tropicals
herba de Sant Jaume
Herba de Sant Jaume
Richard Spellenberg (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
És comuna a una gran part d’Europa, bé que als Països Catalans només es fa a la muntanya