Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
turó de Pixallits
Cim
Cim dels municipis de Pontils (Conca de Barberà) i Santa Maria de Miralles (Anoia).
serra Morena
Serra
Serra dels municipis del Pont d’Armentera (Alt Camp) i Pontils (Conca de Barberà).
puig de Comaverd
Cim
Cim dels municipis del Pont d’Armentera (Alt Camp) i Pontils (Conca de Barberà).
Borrianes
Serra
Serra dels municipis de Prades (Baix Camp) i Vilanova de Prades (Conca de Barberà).
tossal Gros
Cim
Cim dels municipis de Prades (Baix Camp) i Vallclara i Vimbodí (Conca de Barberà).
Guialmons
Poble
Poble del municipi de les Piles (Conca de Barberà), al sector N del terme.
L’església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt A mitjan s XIX formava municipi amb Figuerola i Sant Gallard
Viladeperdius
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), a l’E del cap municipal.
Santa Maria de Bell-lloc
Església
Església als afores de la vila de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
L’edifici A l’origen, aquesta església era una construcció de nau única amb un absis semicircular orientat a l’est Tanmateix, al segle XIV, l’absis primitiu va ser substituït per l’actual capella presbiteral gòtica i, en reformes posteriors, s’obriren dues noves capelles al mur sud i una al mur nord La volta de la nau és de creueria i s’estructura en dos trams diferenciats els arcs que reforcen la volta arrenquen de pilastres adossades als murs, en les quals hi ha tres columnes coronades per capitells sense cap mena de decoració L’element romànic més destacable de l’església és la magnífica…
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…