L’edifici
A l’origen, aquesta església era una construcció de nau única amb un absis semicircular orientat a l’est. Tanmateix, al segle XIV, l’absis primitiu va ser substituït per l’actual capella presbiteral gòtica i, en reformes posteriors, s’obriren dues noves capelles al mur sud i una al mur nord. La volta de la nau és de creueria i s’estructura en dos trams diferenciats; els arcs que reforcen la volta arrenquen de pilastres adossades als murs, en les quals hi ha tres columnes coronades per capitells sense cap mena de decoració. L’element romànic més destacable de l’església és la magnífica portalada d’accés del segle XIII, situada al mur oest, que presenta una rica decoració escultòrica. Aquesta porta consisteix en tres arquivoltes en gradació suportades per columnes i capitells, que s’alternen amb ressalts de secció rectangular. La porta té l’arc exterior resseguit per una motllura a manera de guardapols, i, en l’espai semicircular que forma l’arquivolta interna, s’hi col·locà un timpà format per una sola llosa de pedra. El conjunt de la decoració escultòrica que orna els dos frisos dels brancals exteriors de la porta, els capitells dels muntants i algunes columnes, presenta un repertori dedicat al cicle de la infància de Jesús, amb nombroses escenes del Nou Testament, com els tres reis davant d’Herodes, la fugida a Egipte de la Sagrada Família, etc. Aquestes representacions s’alternen amb un repertori heràldic i ornamental, aquest darrer fet a base de motius diversos, com ara sanefes, cintes perlades o entrellaçades, fulles, flors, cercles, figures humanes i d’animals, etc. Presideix el timpà la figura de la Mare de Déu amb el Nen, flanquejada a l’esquerra per l’escena de l’Adoració dels Reis i a la dreta per la figura de sant Josep i l’Anunciació. La portalada de Bell-lloc guarda una estreta relació amb l’escola lleidatana, però també mostra similituds amb alguns elements ornamentals dels capitells del claustre de la catedral de Tarragona. Altres obertures de l’obra romànica que conserva l’edifici són els ulls de bou situats als murs nord i sud, mentre que la resta són ja de períodes posteriors.
La història
La referència més antiga d’aquesta església consta en el testament d’Arnau de Timor, senyor del castell i de la vila de Santa Coloma de Queralt, datat l’any 1220. Segons s’indica en aquesta escriptura, el testador li llegà la quantitat de 1.000 sous, els quals, units a d’altres substancioses deixes cedides pels seus descendents, van fer possible la reforma del santuari, que el va convertir en el panteó de la família dels Timor-Queralt. Així mateix, al llarg dels s. XIII i XIV hi ha nombroses deixes testamentàries a la capella de Bell-lloc de part dels veïns de la vila. En aquest moment, l’església era seu d’una petita comunitat de donats regits per un majoral, documentada des del 1260. A la segona meitat del segle XIV, sota el govern de Pere V de Queralt, s’establia a la capella de Bell-lloc una comunitat mercedària que va perdurar fins a l’exclaustració del 1835. Aquesta comunitat feu construir, adossats al temple, un claustre gòtic i altres dependències que van ser enderrocades. El successor de Pere V, Dalmau de Queralt, va fer bastir a l’interior del temple de Bell-lloc, a la capella de Sant Honorat, el magnífic sepulcre monumental d’estil gòtic de Pere V de Queralt. L’any 1944, aquest temple fou declarat monument historicoartístic i ara és un santuari de la parròquia de Santa Coloma de Queralt.