Resultats de la cerca
Es mostren 7083 resultats
Francesc Llançol de Romaní
Historiografia catalana
Erudit.
Noble humanista de l’estament militar interessat en la història, l’arqueologia, la matemàtica i la cosmografia És autor d’una Descripción de África i, segurament, d’un Compendio del origen y guerra de los turcos En morir, deixà cinc volums manuscrits intitulats Colectáneas de las piedras y ríos de España , que foren consultats per Llorenç Palmireno, el qual n’imprimí un fragment en el seu Vocabulario del humanista 1569 i que, potser, fou aprofitat per F Diago per als seus Anales del Reino de Valencia
Anton Rubinstein

Anton Rubinstein
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista rus.
Format per la seva mare, rebé consells de Liszt a París, on actuà com a intèrpret El 1848 s’establí a Peterburg i es dedicà des d’aleshores a compondre, protegit per la duquessa Helena Pavlova Fundà la Societat Russa de Música 1850 i fundà i dirigí el Conservatori de Peterburg 1862-67 i 1887-90 Deixà sis simfonies, quatre obertures per a orquestra, dues cantates, sonates per a piano és cèlebre la seva Melodia en fa per a piano, òperes Demon , 1875, oratoris Christus , 1888, etc
Empresa Nacional del Petróleo
Empresa estatal espanyola creada el 1974, resultat de la fusió de tres empreses petroquímiques propietat de l’INI: Repesa (refineria a Escombreras, Múrcia), Calvo Sotelo (refineria a Puerto Llano, Castella-la Manxa) i Petrolis de Tarragona (refineria a Tarragona).
A més de les esmentades, controla una àmplia xarxa de filials químiques i petroquímiques —en alguns casos en règim de participació mixta amb societats multinacionals—, com ara Fertilizantes, Abonos Complejos del Sureste, Alcudia, Calatrava, Montoro, Paular i altres, que l’han configurada com el primer grup industrial de l’Estat espanyol El 1980 l’INI hi incrementà la seva participació El 1981 els seus actius foren traspassats a l’ Instituto Nacional de Hidrocarburos i, posteriorment 1987, deixà de ser una empresa independent en integrar-se a Repsol
Joan Vilar i Costa
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana
,
Emili Vilanova i March

Emili Vilanova i March
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris satírics La…
,
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació relativa que…
Santa Magdalena d’Estela (Piera)
Art romànic
Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la quadra de Cases d’Aguilera, prop de l’actual mas de cal Martí d’Estela Sempre fou una capella depenent de la parròquia de Santa Maria de Piera Les primeres notícies d’aquesta capella corresponen a una deixa testamentària que l’any 1285 feu Pere de Capellades per a l’obra i el millorament de la capella de Santa Magdalena, que es trobava en el lloc anomenat Stella , al costat de la vila de Piera o en un altre lloc on hi hagués un altar dedicat a santa Magdalena, segons el parer del prior dels frares predicadors,…
Banū Hūd
Família àrab d’origen baladí que governà la taifa de Saragossa des del 1039 fins al 1110.
En fou el fundador Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd , governador de Lleida, el qual, en ésser assassinat el darrer rei tugíbida de Saragossa, al-Munḏir II, s’apoderà del govern 1039-46 de la taifa i adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Abans de morir dividí el regne entre els seus fills i deixà Saragossa a Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir , Lleida a Yūsuf al-Muẓaffar , Calataiud a Sulaymān i Tudela a Muḥammad Al-Muqtadir desposseí successivament els seus germans i s’annexionà Tortosa 1059 i Dénia 1076 convertint el seu govern 1046-81 en el moment de la màxima expansió del reialme, i alhora…
Castell de Brufaganyes (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Es desconeix exactament on era situat aquest castell, tot i que és probable que es trobés entre la Manresana i les Oluges, dins la marca del comtat de Berga Apareix documentat per primera vegada entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya Guillem Ramon I i la seva esposa Sança pels castells de Castellnou, la Manresana, Brufaganyes i l’Oluja En el testament de Ramon Miró del 1079 hom constata que tenia béns a Bufa grannes En el seu testament del 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, deixà…
Curial
Literatura catalana
Protagonista masculí de la novel·la cavalleresca del segle XV Curial e Güelfa.
Es tracta d’un heroi que encarna totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la dimensió humana Curial és perfecte com a cavaller, però té defectes com a home li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d’una ascensió social D’origen humil i d’extraordinària bellesa, s’enamora de Güelfa, la germana del marquès de Montferrat, el seu senyor, i gràcies a la seva protecció esdevé un prestigiós cavaller digne de l’amor de la seva dama El camí d’ascensió social a través de la cavalleria duu Curial a…