Resultats de la cerca
Es mostren 2955 resultats
lluna blava
Lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
alternança lingüística
Lingüística i sociolingüística
Fenomen consistent en la juxtaposició d’enunciats, o de fragments d’enunciats, de diferents llengües o varietats en una mateixa interacció comunicativa, i que es produeix en societats amb contacte de llengües.
variació
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a allò que és en uns altres.
La variació diacrònica de la llengua dóna lloc als estudis de la gramàtica històrica La variació en l’espai és objecte de la geografia lingüística i de la dialectologia La variació social és observada per la sociolingüística
fotoforesi
Física
Fenomen físic consistent en un moviment de partícules suspeses en un gas o en una dissolució col·loidal quan hom les sotmet a l’acció de la llum o d’una radiació electromagnètica.
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no és la mateixa com l’àcid…
model
Física
Representació abstracta, per analogia, d’un fenomen físic complicat o poc conegut de manera que, en comparar-lo amb aquest model, més simple i conegut, permet de donar-li una explicació matemàtica.
migració
Alimentació
En la tecnologia de l’envasament d’aliments, fenomen pel qual certes impureses de l’envàs poden passar al contingut i afectar-ne els caràcters sensorials i fins i tot contaminar-lo.
Això s’escau amb els materials metàllics, especialment amb les soldadures de baixa qualitat en els enllaunaments d’aliments àcids sucs de fruita, escabetxats, etc, i amb els materials polimèrics plàstics
enantiomorfisme
Mineralogia i petrografia
Fenomen propi d’un cert tipus de cristalls en els quals la forma general es desenvolupa de dues maneres diferents, simètriques entre elles respecte a un pla, dins la mateixa espècie mineral.
El millor exemple és en els minerals de quars Els cristalls enantiomorfs pertanyen a les classes cristallines que no tenen plans ni centre de simetria
sotaeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— no arriba, en valor absolut, a poder ésser representat amb xifres significatives en la notació numèrica escollida.
sandhi
Fonètica i fonologia
Terme (‘combinació’) amb què hom designa el fenomen fonològic pel qual els extrems dels mots, més que no pas l’interior, es modifiquen per influència d’altres mots veïns en el text.
Així s’esdevé, en català, per ensordiment o sonorització d’oclusives i fricatives a final de mot segons que el so inicial del següent sigui sord o sonor, respectivament gat petit gát petít, però gat gros gád grós Fora d’aquests casos de fonètica sintàctica, s’anomena fals sandhi la deglutinació o afèresi no etimològica, com ara el dialectal vellana per comptes d' avellana per una mala interpretació del sintagma l’avellana