Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Émile Jeanbernat
Biologia
Naturalista occità.
Fou un destacat estudiós dels Pirineus i collaborà en la relació de nombroses excursions, de les quals redactà les parts topogràfica i geològica És particularment interessant la seva obra Le Capcir 1887, ja que es tracta del primer estudi naturalístic d’aquesta comarca pirinenca
Clément Janequin
Música
Compositor francès.
La seva producció religiosa comprèn salms, cançons espirituals, dues misses, etc La seva popularitat europea es degué a les cançons parisenques Le chant des oiseaux , L’alouette , La chasse i La guerre En les seves darreres obres incorporà l’escriptura cromàtica pròpia del madrigal italià
Fanny Elssler
Dansa i ball
Ballarina austríaca.
Deixebla de Jean Aumer, perfeccionà el seu art a Itàlia Assolí un gran èxit amb el ballet Le diable boiteux 1836, de Casimir Gide La seva especialitat eren les danses populars, com la cracoviana Actuà fins el 1851 arreu d’Europa i als EUA
Albert Dauzat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Estudiós de les parles alverneses Ha publicat Argots franco-provençaux 1917, Essais de géographie linguistique et des argots 1929 i Histoire de la langue française 1938 Fundà les revistes “Le Français Moderne” 1933 i “Onomastica” 1947, anomenada “Revue Internationale d’Onomastique” a partir del 1949
Escola rossellonesa d’inspiració francesa
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del final del s. XIX i del primer quart del XX (~1885-1925).
Desenvolupament enciclopèdic La tercera escola rossellonesa del s XIX es defineix més com un conjunt contextual de persones i estudis que no pas com un objectiu historiogràfic El denominador comú en fou, però, la referència a la historiografia parisenca, és a dir, francesa Racionalitat , metodologia , crítica i planificació foren les paraules clau de la nova generació que es repartí i jerarquitzà la feina el paper de la centralització i la temàtica republicanes feren el seu efecte i cada historiador passà a ser un obrer Home…
Emilio Praga
Literatura italiana
Pintura
Poeta i pintor italià.
Pertangué al grup d’artistes i de literats “maleïts” que constituïren la scapigliatura milanesa En les seves poesies Tavolozza , 1862 Penombre , 1864 Fiabe e leggende , 1867 palesa la influència de Baudelaire També deixà incompleta l’obra narrativa Le memorie del presbiterio , que fou acabada per R Sachetti
Sem
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim de Georges Goursat, caricaturista francès.
Es donà a conèixer a París l’any 1900 Fou un dels més característics caricaturistes de la Belle Époque i potser el primer a triomfar per la seva agudesa, malgrat la seva limitada preparació tècnica Illustrà obres i publicà llibres, com Un Pékin sur le front 1916
Mustafà Kamil Paixà
Història
Polític egipci.
Estudià a Tolosa Llenguadoc Fundà 1894 el partit nacional per a la indepèndencia d’Egipte amb el Sudan i el periòdic al-Liwa 1899, seguit d’una edició anglesa i francesa, 1907 És autor de Le péril anglais 1899 i What the National Party Wants 1907
Pierre-Alexandre Monsigny
Música
Compositor francès.
Funcionari, decidí de compondre música en presenciar La serva padrona , de Pergolesi Escriví òperes còmiques, agradables però poc profundes, que assoliren grans èxits, com Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix, ou l’enfant trouvé 1777, així com el ballet Aline, reine de Golconde 1766
Jacques de Baroncelli
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès (uns 80 films).
Bon artesà, optà sovint per les adaptacions literàries de Pierre Loti Pêcheur d’Islande 1924 d’Anatole France Crainquebille 1934 d’Honoré de Balzac La Duchesse de Langeais 1942 de Ponson du Terrail Rocambole 1947 Reeixí especialment en Le père Goriot 1922 i en Nêne 1923