Resultats de la cerca
Es mostren 10674 resultats
Aristide Bruant
Literatura francesa
Música
Cantant, compositor de cançons i escriptor francès.
Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901
Bernat Forest de Belidor
Enginyer.
Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions
Hervé Faye

Hervé Faye
Astronomia
Astrònom francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París, de la qual fou nomenat professor de geodèsia 1848, i passà després a la Universitat de Nancy com a professor d’astronomia 1855 El 1876 fou nomenat president del Bureau des Longitudes, i el 1878, director de l’Observatoire de París Descobrí el cometa que porta el seu nom 1843 Enuncià una teoria que intenta de relacionar el temps meteorològic amb l’aparició de les taques solars, i desenvolupà alguns mètodes per a millorar la precisió de les mesures astronòmiques
Javier Cercas Mena

Javier Cercas Mena
© Salon du Livre. Paris
literatura castellana
Escriptor.
Quan tenia quatre anys, la seva família s’installà a Girona 1966 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1985, es doctorà el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La obra literaria de Gonzalo Suárez Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1987-89 i, des del 1989, a la de Girona, com a professor de literatura espanyola La seva trajectòria com a escriptor començà amb el llibre de relats El móvil 1987 i amb la novella El inquilino 1989, a la qual seguí El vientre de la ballena 1997 La seva eclosió com a novellista arribà amb l’èxit d’una…
Reynaldo Hahn
Música
Compositor i director d’orquestra veneçolà.
De molt jove es traslladà a París, on estudià al conservatori sota la supervisió de J Massenet Posteriorment s’interessà pel teatre, i fou director de l’Òpera de París 1945 Escriví força música per a teatre, ballets i música incidental, a més d’obres per a orquestra, música de cambra i cançons, composicions aquestes darreres per les quals ocupà un lloc important en la música francesa El seu Premier volume de 20 mélodies 1895 inclou poemes de Victor Hugo Si mes vers avaient des ailes i de Verlaine Chansons grises , 1893
Enric Ey
Psiquiatria
Psiquiatre.
Estudià medicina a Tolosa i a París i filosofia a París Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval Illa de França del 1933 al 1970 Fundà els congressos mundials de psiquiatria 1950, fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona Publicà Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie Collaborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la collecció Monografies Mèdiques
Charlotte Corday d’Armont
Història
Revolucionària francesa.
D’origen noble, fou educada en els principis de la Illustració Visqué a Caen, on estigué en contacte amb un grup de girondins exiliats de París Petion de Villeneuve, Buzot i, sobretot, Charles de Barbaroux que conspiraven contra la Convenció i el Terror i es lliurà a la causa girondina Es traslladà a París, on decidí d’assassinar Marat El 13 de juliol de 1793 aconseguí que aquest la rebés amb l’excusa de facilitar-li informació i l’apunyalà mentre ell era al bany Pocs dies després fou guillotinada
Maria Helena Vieira da Silva
Pintura
Pintora portuguesa.
A vint anys s’establí a París, on aprengué escultura i pintura, i després tornà al seu país 1935-36, on pintà unes vistes en què es revela el seu geometrisme líric Els anys 1940-47 residí al Brasil, i després tornà a París, on prosseguí la seva obra, construïda a base de plans ratllats i dominats per tonalitats pàllides, que palesen una gran complexitat de formes i una gran sensibilitat La seva obra és cabdal dins l’art abstracte, fou guardonada amb els principals premis internacionals de pintura
Gaspard Marsy
Escultura
Escultor francès.
Amb el seu germà Balthasar Marsy Cambrai 1628 — París 1674, també escultor, treballà a les Tulleries i als jardins de Versalles, on feren Els tritons guarint els cavalls d’Apollo a la gruta de Tetis, Letona i els seus fills per a l’estany de Letona 1668-71, Bacus per a l’estany de la tardor i les estàtues de l' Aurora i el Migdia per al Parterre d’aigua Gaspard esculpí també el sepulcre de Joan Casimir, rei de Polònia, a l’església de Saint-Germain-des-Prés de París
Joseph-Louis Lagrange
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Continuador de l’obra d’Euler, fou cridat a Prússia per Frederic el Gran Traslladat definitivament a París el 1787, posà de manifest a l’École Polytechnique els seus amplis coneixements estudiant les equacions de grau superior al quart, indicà les bases de la futura teoria de grups Ideà el mètode d' interpolació que duu el seu nom És autor de Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra completa fou publicada a París del 1867 al 1892