Resultats de la cerca
Es mostren 16714 resultats
porta del perdó
Arquitectura
Cristianisme
En algunes catedrals, porta oberta a una banda lateral, normalment a occident si és orientada, on els fidels podien guanyar indulgències en ingressar-hi.
És famosa la de la catedral de Granada s XVI
metre quadrat
Física
Unitat SI de superfície, de símbol m2, equivalent a l’àrea d’un quadrat el costat del qual té un metre de longitud.
obrer especialitzat
Obrer que executa en un taller operacions que no requereixen el coneixement de l’ofici, però sí un període de pràctiques i d’adaptació.
prova doblement cega
Medicina
Prova d’experimentació clínica en la qual tant el malalt com el metge ignoren si allò que hom administra és remei actiu o placebo.
saldo
Economia
Diferència en un compte entre el dèbit i el crèdit o, si es tracta de diversos comptes, entre el total de dèbits i crèdits.
El saldo pot ésser creditor o deutor segons que el deure sigui l’haver, o a l’inrevés
equació
Astronomia
Correcció o quantitat que cal tenir en compte en relacionar la posició d’un astre amb la que tindria si posseïa un moviment uniforme.
metre
Física
Unitat SI de longitud (o llargària), de símbol m, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons.
Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures octubre del 1983, substitueix totes les donades anteriorment El Comitè Internacional de Pesos i Mesures recomana diferents mètodes de posar en pràctica aquesta definició mitjançant làsers L’origen del metre es remunta a la decisió presa el 1790 per l’Assemblea Nacional Francesa, a París, d’establir una norma pràctica i segura per a les longituds i els pesos Per tal de relacionar la unitat de longitud amb alguna magnitud característica i invariable pròpia de la natura, fou decidit de fixar-la igual a la deu…
inspecció
Acció d’examinar atentament alguna cosa per determinar si és tal com convé o és obligat que sigui o per informar de com sigui.
teorema de Riesz
Matemàtiques
Teorema segons el qual en un espai vectorial topològic separat existeix un entorn precompacte de zero només si l’espai és de dimensió finita.
Aquest teorema és una de les bases de la teoria espectral d’operadors compactes
idealisme platònic
Filosofia
Doctrina de Plató que atribueix a les idees, que representen l’ésser absolut —jerarquitzat sota la idea suprema del Bé—, una existència en si.
El món sensible no és sinó una mera còpia de les idees, que en són l’arquetipus