Resultats de la cerca

A sis anys inicià la seva formació musical Posteriorment estudià enginyeria a la Universitat de Torí Fou editor de nombroses revistes, com "Quaderni della Rassegna musicale" i la "Rivista musicale italiana" també publicà diverses colleccions de música i diccionaris musicals Dirigí i administrà diferents societats i institucions musicals, entre d’altres el Teatre de Torí 1925-31, i fou secretari del I Maggio Musicale Fiorentino Del 1951 al 1969 fou crític musical de la revista "Tempo" Milà Orientà la seva recerca principalment vers la música contemporània i escriví el llibre…

Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals

Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus

Encara subsisteix en algunes esglésies de Mallorca, especialment a la seu de Palma i a Pollença Se'n conserven sis texts, datats dels s XIV i XVIII alguns formen part d’una passió passió més extensa, com l’integrat a la passió de Cervera 1534 o a la de Vic 1752, mentre que uns altres són peces independents Es destaquen les Cobles del Davallament de la Creu que es fa cada any en la seu de Mallorca , del s XVI, i que es representà fins ben entrat el XIX, i el d’Ulldecona, segurament de la primera meitat del s XVI

No és unitari, car hi ha almenys sis nuclis identificables a partir de criteris ètnics i geografics l’esquimal i nord-occidental, el de Califòrnia-Yuma, el de la Gran Conca, el d’Athabasca, el de les Grans Planes i Nou Mèxic i el de la costa est Tots tenen, però, trets comuns la importància dels elements rítmics i la limitació dels instruments els de corda són gairebé desconeguts es destaquen alguns tipus de flautes, tambors, xerric-xerracs i xiulets És freqüent l’ús de l’escala pentatònica El confinament dels indis ha tendit a unificar llur música

A tretze anys començà a estudiar la trompeta a la banda de l’escola, mostrant una gran facilitat tècnica Després de treballar amb grups locals, el 1953 enregistrà The Clifford Brown Memorial Album i feu una gira europea amb l’orquestra de Lionel Hampton El 1954 formà, amb Max Roach, un quintet que fou un dels màxims exponents de l’estil anomenat més tard hard bop Morí en un accident d’automòbil a vint-i-sis anys Virtuós de la trompeta i extraordinari improvisador, influí de manera decisiva en els trompetistes del seu temps i de les dues dècades següents

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt Iconogràficament n’hi ha representacions que daten del segle IX, però fou durant el segle XIX que gaudí de més popularitat com a instrument acompanyant del cant, sobretot en ciutats com París i Londres Consta d’una caixa de fons pla en forma de lira i d’una tapa harmònica plana Les obertures acústiques poden ser circulars, situades a cada banda de les cordes, o en forma d’efa El mànec està dividit en trasts fixos, i el claviller és pla Consta de sis cordes de tripa afinades com en la guitarra moderna convencional

Es començà a jugar el 1997, només en la categoria masculina, en substitució de la Lliga Catalana Coorganitzada per la Federació Catalana i la Lliga del Llanguedoc-Rosselló, enfronta els dos millors equips adscrits a cadascuna d’aquestes entitats, malgrat que en alguna edició hi han participat sis equips El FC Barcelona és el gran dominador, amb dotze títols El BM Granollers també n’ha guanyat una edició La competició femenina es començà a disputar l’any 2000, i els clubs catalans que l’han guanyat són l’Associació Lleidatana 2004, 2006, el BM Montcada 2001 i el CH Amposta 2009

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí

Format al Club Natació Montjuïc, encadenà sis títols espanyols de llançament de martell, tres en categoria júnior 1987, 1988, 1989, dos en categoria promesa 1990, 1991 i un absolut 1992 Fou campió de Catalunya 1995 i també del Campionat Català d’Hivern 1994, 1995 Participà en un Mundial 1988 i en dos Campionats d’Europa júnior 1987, 1989 i en un Campionat d’Europa sub-23 1992 Guanyà la medalla de plata en un Campionat Iberoamericà 1990 i participà en uns Jocs Mediterranis 1991 El 1991 millorà el rècord català de martell També fou atleta del Club Natació Barcelona