Resultats de la cerca

Les causes del desplaçament són diverses, però generalment obeeixen a una elevada densitat de població Estructures politicoadministratives precàries, juntament amb unes comunicacions deficients i una població escassa, caracteritzen aquests fronts Al segle XIX els fronts de colonització més importants foren els de Sibèria occidental i els de l’oest dels EUA i el Canadà, on la construcció de vies ferroviàries en facilità la colonització i la feu més sistemàtica Actualment, els principals fronts peoners es donen a l’interior del Brasil, al NE de la Xina, a Israel, a l’Àfrica i a les regions…

Més tard esdevingué el barri comercial al voltant del port, i solia gaudir de certs avantatges fiscals i administratius Foren coneguts els emporis cartaginesos de la Petita Sirte, però el més important fou el del Pireu, a Atenes

L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries

Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans Posteriorment, al segle XIV…

Estigué en poder dels Châtillon-Saint Pol, fins que fou venut al duc Lluís d’Orleans i als seus descendents, els comtes i ducs de Longueville, els quals el feren erigir en ducat-pairia de Dunois el 1525

La capital és Mamoudzou, 53022 h 2007, tot i que l’aeroport principal es troba a Dzaoudzi capital fins al 1962 Base naval francesa Fins al març del 2011 constituí una collectivitat territorial de França, malgrat l’oposició de l’ONU i l’OUA El 1976, mitjançant un referèndum, refusà la independència que havia acceptat la resta de l’arxipèlag de les Comores un altre referèndum celebrat el 2009 convertí el territori en un departament d’ultramar de França, el 31 de març de 2011

És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC

Napoleó en confià el govern a Frederic August, rei de Saxònia, i el comandament de l’exèrcit al príncep JPoniatowski Fou promulgada una constitució, inspirada en la francesa poder legislatiu exercit per dues cambres —senat i cambra de nuncis—, sufragi censatari, etc, i fou suprimida la servitud de la pagesia, bé que no li foren reconeguts drets damunt les terres que conreava Al congrés de Viena de 1814-15 el territori del gran ducat fou dividit entre Prússia i Rússia, llevat de Cracòvia, erigida en república independent

És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó