Resultats de la cerca

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Succeí 1296 el seu oncle Jalāl al-Dīn Fīrūz , que ell féu assassinar Després de rebutjar al nord les escomeses dels mongols i de fortificar la frontera, atacà diversos reialmes hindús per tal de sotmetre'ls a la seva autoritat, la qual fou consolidada vers el 1311 Destacà com a constructor i protector de les arts, però instaurà un règim despòtic particularment dur envers els seus súbdits hindús

Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel

Deixeble de Ludovico Zigoli Pintor de cort del cardenal Gonzaga Són seus la majoria de frescs i olis de la catedral i el castell de Màntua Vers el 1621 es traslladà a Venècia per estudiar i assimilar l’obra de Ticià i de Palma Es destaca la seva Malenconia ~1621, Louvre El seu art uneix el concepte pictòric d’Il Caravaggio amb el virtuosisme lumínic d’Adam Elsheimer

Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090

Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini

Pterula multifida , l’única espècie de la família que viu al nostre país, forma feixos de branques molt fines, denses, verticals, de color bru ocraci vers la base i blanquinós a la part alta, de consistència cartilaginosa, dura i elàstica L’estructura és dimítica Viu en boscos de coníferes i boscos mixtos, entre les acícules i la fusta morta, i el seu aspecte varia força segons l’hàbitat i l’edat

Des del 1994 dirigeix l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu La seva tasca s’haorientat vers la recerca, la conservació, la difusió i la restitució integral de la cultura popular, i considera el joc tradicional com un eix extraordinari per a promoure el desenvolupament econòmic i social dels Pirineus Ha participat en diversos projectes de recerca sobre jocs tradicionals i és autor de diferents publicacions i articles en aquest àmbit

És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-…

És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central…