Resultats de la cerca

Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…

Fill de Josep Mas i Duran, burgès honrat de Perpinyà i austriacista compromès, i Raimunda d’Ardena Feu la carrera militar i l’any 1711 era capità en una de les companyies pertanyent al regiment de la Diputació de Catalunya Com a tal, participà en la defensa de Cardona davant del setge borbònic de l’hivern del 1711 A l’inici del setge borbònic de Barcelona, el juliol del 1713, ascendí a sergent major del regiment d’infanteria de Santa Eulàlia Mesos després, ocupà el càrrec de tinent coronel del mateix regiment, després que hi renunciés Francesc Cortada de Merlès Pel maig del 1714 comandà un…

L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors urgellesos podien…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant Les reformes posteriors dutes a terme a la nau, motivaren que l’absis restés manifestament desplaçat L Prat A l’apèndix que configura el costat sud-oriental del terme municipal de Navès, envoltat per terres del Berguedà, hi ha l’església de Sant Miquel de Vilandeny Mapa 330M781 Situació 31TCG913482 Al punt quilomètric 7 de la carretera de Cardona a Berga hi ha el trencall que porta a Gargallà, que cal seguir Des de Gargallà hom arriba a Vilandeny amb 2 km Hom trobarà les claus a la Saleta de Vilandeny Història De l’església de…

Situació Meitat oriental d’una torre cilíndrica que formava el centre d’aquest desaparegut castell EFS Al sud-est de la capital del municipi, en un esperó que domina la capçalera del barranc de la Cova, es localitza amagada en un bosquet la torre del castell de Vilalta L’indret és conegut com les Vilaltes Mapa 34-15 390 Situació 31TCG707113 Per a arribar-hi cal prendre la carretera B-100 que va de la Panadella a Sant Guim de Freixenet Al km 4, des de la Tallada, s’ha d’agafar una pista que surt en direcció est fins a arribar al cap d’uns 3 km a l’esperó, on es troba l’esmentada torre JRG-DRR-…

Situació Castell palau residencial amb torres d’angle i murs atalussats, amb obertures refetes i una façana del segle XIX J Recarens Aquest castell és situat dins el recinte urbà de Vilobí d’Onyar al darrere de l’església parroquial, en un sector planer Mapa 333M781 Situació 31TDG787376 ACC Història L’any 1241 és esmentat per primer cop el “ castro Villabino ”, quan el vescomte Guerau V de Cabrera reconegué el comanador de Gardeny, lloctinent de l’orde del Temple, que havia permutat amb Ramon Folc de Cardona el castell de Mediona pel castell de Vilobí Això no obstant, l’any 1166…

Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…

Situació Fortificació que corona el turó on s’assenta, als seus peus, el poble homònim ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’una muntanya, damunt del poble de Santa Engràcia, que s’estén al vessant meridional, sota la fortificació Des del cim hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG244777 Poc després de Talarn, anant cap a la Pobla de Segur, surt a mà esquerra una pista que porta a “Silex de Catalunya” i, després de fer uns 10 km per una pista de terra, al poble de Santa Engràcia També s’hi pot anar des de Salàs, per un…

Situació Fragment d’una torre de planta circular, l’element més visible d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell situat en un turó prop del coll de l’Hostal Roi o Roig, que clou la vall Barcedana i separa el Montsec de Rubies de la serra de la Campaneta Mapa 33-12290 Situació 31TCG348564 Si se segueix la pista que surt de la carretera de Llimiana i segueix la vall de Barcedana, s’arriba a la collada de l’Hostal Roig A partir de la casa que hi ha a la dreta de la pista, cal seguir els camps i enfilar-nos fins al cim del turó que hi ha més a prop es passa pel costat de l’església de Santa Anna i…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells “ ipso Cursu…