Castell de l’Hostal Roig o de Montllor (Gavet de la Conca)

Situació

Fragment d’una torre de planta circular, l’element més visible d’aquest castell.

ECSA - J. Bolòs

Castell situat en un turó prop del coll de l’Hostal Roi o Roig, que clou la vall Barcedana i separa el Montsec de Rubies de la serra de la Campaneta.

Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG348564.

Si se segueix la pista que surt de la carretera de Llimiana i segueix la vall de Barcedana, s’arriba a la collada de l’Hostal Roig. A partir de la casa que hi ha a la dreta de la pista, cal seguir els camps i enfilar-nos fins al cim del turó que hi ha més a prop; es passa pel costat de l’església de Santa Anna i es travessa el poble rònec, que en aquest indret té una amplada d’uns 70 m. (JBM)

Història

Molt probablement l’actual castell i lloc de l’Hostal Roig tingué l’origen en el castell de Montelauro, esmentat en una escriptura de l’any 1247. Segons aquest document, regestat al segle XVII per B.J. Llobet, notari dels Cardona, el cavaller Arnau de Llordà prengué sota la seva protecció el monestir de Sant Privat, situat al terme de Castelló Sobirà, sota el castell de Montllor. Per la situació que especifica el document dins la vall de Barcedana, és força raonable suposar que les estructures conservades de la fortalesa de l’Hostal Roig es puguin correspondre amb l’antic castell de Montllor. (MLIC-PBM-MLIR)

Castell

Actualment, l’element més visible d’aquest castell, tal com se sol esdevenir, és el fragment d’una torre de planta circular. Devia tenir un diàmetre interior d’uns 200 cm. El gruix de la paret és de 110 cm. L’altura actual del mur conservat, a la banda septentrional de la torre, és de només 2,5 m, una petita part del que devia ser.

Els carreus són de mida mitjana (20 cm d’alt × 40 cm de llarg); i n’hi ha de col·locats verticalment (30 cm × 25 cm). Són units amb morter de calç rogenc.

Cap al nord-est de la torre continua la penya, allargada i prominent, amb una longitud de 24 m i amb una amplada d’uns 6 m. Per les restes que hi ha i pels encaixos fets per als murs, es pot suposar que al cim d’aquesta penya hi havia un recinte ampli.

A la banda oriental i meridional, fent de separació entre l’àrea del castell i la del poble, hi ha un vall profund, segurament en part natural, però també en part fet per l’home.

En principi, podem considerar que aquesta torre fou feta cap a l’any 1000. (JBM)

Bibliografia

  • Puig, 1991, vol. II, doc. 245, pàg. 171.