Resultats de la cerca

Estudià medicina a Tolosa i a París i filosofia a París Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval Illa de França del 1933 al 1970 Fundà els congressos mundials de psiquiatria 1950, fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona Publicà Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie Collaborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la collecció Monografies Mèdiques

Continuador de l’obra d’Euler, fou cridat a Prússia per Frederic el Gran Traslladat definitivament a París el 1787, posà de manifest a l’École Polytechnique els seus amplis coneixements estudiant les equacions de grau superior al quart, indicà les bases de la futura teoria de grups Ideà el mètode d' interpolació que duu el seu nom És autor de Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra completa fou publicada a París del 1867 al 1892

De molt jove es traslladà a París, on estudià al conservatori sota la supervisió de J Massenet Posteriorment s’interessà pel teatre, i fou director de l’Òpera de París 1945 Escriví força música per a teatre, ballets i música incidental, a més d’obres per a orquestra, música de cambra i cançons, composicions aquestes darreres per les quals ocupà un lloc important en la música francesa El seu Premier volume de 20 mélodies 1895 inclou poemes de Victor Hugo Si mes vers avaient des ailes i de Verlaine Chansons grises , 1893

El 1927 anà a París, on tingué un gran èxit amb la creació de vestits de gènere de punt decorats amb dibuixos surrealistes Fou gran amiga dels artistes del surrealisme, que influïren en les seves creacions, tant pel que fa a les formes dels vestits com a les decoracions dels teixits Les seves extravagàncies estètiques la menaren a utilitzar colors molt atrevits a l’època Durant la Segona Guerra Mundial visqué als EUA, on creà una societat, i després retornà a París, on tancà la seva casa el 1954

A vint anys s’establí a París, on aprengué escultura i pintura, i després tornà al seu país 1935-36, on pintà unes vistes en què es revela el seu geometrisme líric Els anys 1940-47 residí al Brasil, i després tornà a París, on prosseguí la seva obra, construïda a base de plans ratllats i dominats per tonalitats pàllides, que palesen una gran complexitat de formes i una gran sensibilitat La seva obra és cabdal dins l’art abstracte, fou guardonada amb els principals premis internacionals de pintura

Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics

D’origen noble, fou educada en els principis de la Illustració Visqué a Caen, on estigué en contacte amb un grup de girondins exiliats de París Petion de Villeneuve, Buzot i, sobretot, Charles de Barbaroux que conspiraven contra la Convenció i el Terror i es lliurà a la causa girondina Es traslladà a París, on decidí d’assassinar Marat El 13 de juliol de 1793 aconseguí que aquest la rebés amb l’excusa de facilitar-li informació i l’apunyalà mentre ell era al bany Pocs dies després fou guillotinada

Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup…

Dotat d’una gran curiositat i capacitat memorística, es dedicà a les llengües mortes i a la ciència, i no fou sinó en data més tardana que s’interessà vivament per la teoria musical A vint-i-cinc anys decidí dedicar-se exclusivament a la música, disciplina a la qual dedicà molts llibres, com ara Principes d’accompagnement des écoles d’Italie París, 1804 i Principes de composition des écoles d’Italie París, 1808 Emprà la seva fortuna en l’edició d’obres musicals de mestres antics, especialment italians Redactà, amb la collaboració de François Fayolle, un Dictionnaire…

El 1874 ingressà a l’escolania de la capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona Al cap de dos anys entrà, segons afirma B Saldoni, a la capella de la catedral, llavors sota el mestratge de Josep Marraco A onze anys inicià els estudis de violí amb Francesc Forns i els de piano amb Càndid Candi Vers el 1885 anà a ampliar estudis de piano al Conservatori de París, on fou alumne de M Mathis i de ChA de Bériot, tot seguint el camí de tants pianistes catalans que passaren per la capital francesa La seva carrera fou molt brillant el 1888 obtingué el primer premi del concurs…