Resultats de la cerca
Es mostren 4502 resultats
Worthing
Ciutat
Ciutat del comtat de West Sussex, Anglaterra.
Port i centre d’estiueig a la costa del canal de la Mànega, destaca pel seu mercat de flors i de fruita
Wŏnsan
Ciutat
Capital de la província de Kangwŏn, República Democràtica Popular de Corea.
Port i centre industrial a la costa de la badia de Yonghŭng, té indústries mecàniques, químiques, del ciment i de conserves peix
Berdjanske
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Zaporižžja, Ucraïna.
Port a la mar d’Asov, té fabricació de maquinària agrícola, refineries de petroli És estació climàtica i de banys de fang
Águilas
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia (al SE de la capital), al Campo de Lorca, vora la mar Mediterrània i al peu de la serra del Cantal.
Port de pesca i miner, per on surt el mineral de plom de la serra d’Almenara, i mercat agrícola espart, cereals
Swansea
Ciutat
Ciutat de Gal·les, capital del comtat de Gorllewin Morgannwg, al S del país, a la badia homònima del canal de Bristol.
Nus de comunicacions i actiu port comercial Empreses siderúrgiques, mecàniques i químiques Bisbat anglicà, és seu de l’Institut d’Estudis Gallesos
Sant Pere de Rodes
L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…
Viella
Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
Saga
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Kyūshū, Japó.
Port de pesca i centre miner del carbó al NW de l’illa, a la badia de Shimabara Indústria siderúrgica, tèxtil i ceràmica
Kremenčug
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Poltava, Ucraïna.
Port en el riu Dnièper Nucli industrial fàbriques d’automòbils i de vagons, refineries de petroli i indústria lleugera i de la fusta
Sergi David Rayo Carmona
Natació
Nedador.
Membre del Club Esportiu Mediterrani, el 1996 fou campió de Catalunya de 200 m lliure i guanyà la Travessia del Port de Tarragona