Resultats de la cerca

Fou protonotari apostòlic després de la mort de Calixt III, i més tard arquebisbe de Mont-real de Sicília 1483 quan tenia només els ordes menors Fou el primer i únic cardenal creat per Alexandre VI al primer consistori del seu pontificat 1492 El 1494 coronà el rei de Nàpols, Alfons II d’Aragó, com a legat a latere , i fou tramès a Bracciano per pactar amb Carles VIII el seu pas per Roma, camí del regne de Nàpols El 1495 acompanyà el papa a Orvieto

Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04

En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament

Defensa, s’incorporà al RCD Espanyol 1991-92 procedent del Real Madrid B, però tan sols jugà 2 partits Posteriorment jugà a segona divisió amb el Palamós 1992-95, l’Almeria, el Múrcia i el Club Polideportivo Ejido Fitxà una temporada pel Madeira portuguès abans de tornar a Catalunya el 1999 Jugà amb l’Hospitalet, el Sant Andreu i el Gavà, i es retirà el 2003 Nacionalitzat andorrà, fou internacional amb aquesta selecció en dotze ocasions També jugà un partit amb la selecció catalana 1995

Central que jugà al BM Granollers 1975-78, amb el qual guanyà la Recopa 1975, el primer títol europeu d’un club d’handbol català Fitxà pel FC Barcelona 1978-86 i aconseguí tres Lligues 1980, 1982, 1986, tres Copes del Rei 1983, 1984, 1985 i tres Recopes 1984, 1985, 1986 Disputà 55 partits amb la selecció espanyola, amb la qual fou campió del món B 1979 Posteriorment jugà al BM Puerto Real, Caja Madrid i San Antonio, i un cop retirat, entrenà diversos equips

Formada al Club Natació Manresa, s’especialitzà en la prova de 100 m braça Fou campiona absoluta de Catalunya 1973 i d’Espanya d’hivern 1974, 1976 i d’estiu 1973 També fou dos cops recordista estatal i catalana de l’especialitat en piscina de 25 m 1975, 1976 Participà en els Campionats del Món 1975, els Jocs Mediterranis 1975 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on nedà el relleu de braça dels 4 × 100 m estils Fou dotze vegades internacional amb la selecció espanyola

Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927

Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès

Llicenciat en lletres per la Universitat de Madrid, fou lector a les universitats de Nottingham i Cambridge Formà part de l’anomenada generació dels 50 Entre les seves obres cal destacar Don de la ebriedad 1953, premi Adonais, Conjuros 1958, Alianza y condena 1958, El vuelo de la celebración 1976, Antología poética 1981, Desde mis poemas 1983, Premio Nacional de Literatura i Casi una leyenda 1991 El 1993 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de les lletres Fou membre de la Real Academia Española 1992

Després d’haver treballat amb el virrei arquebisbe Diego Ladrón de Guevara, a Lima 1710, i al Tribunal de Cuentas de Lima 1712, fou nomenat president de l’Audiència de Quito 1728-36 i de l’Audiència de Panamà 1741-47 Els darrers anys de la seva vida es dedicà a escriure diversos informes i descripcions de les terres americanes Cal remarcar el Compendio Histórico de la Provincia de Guayaquil 1741 i la Descripción Hidrográfica y Geográfica del distrito de la Real Audiencia de Quito inèdit