Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
paradella conglomerada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, d’inflorescència laxa i de fruits amb valves petites i enteres.
Es fa vora corrents d’aigua i en llocs humits
lemnàcies
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda per una trentena d’espècies de plantes aquàtiques molt petites, generalment laminars i flotants, monoiques, de flors unisexuals aclamídies, amb un sol estam o amb un sol carpel.
A aquesta família pertany la llentilla d'aigua Lemna sp
la Falconera

Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca de…
canal de la dreta del Llobregat

Vista del Canal de la Dreta del Llobregat (per oposició al canal de la Infanta, que transcorre per l’esquerra)
© Fototeca.cat
Canal del Baix Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del canal, amb una…
àcid adenílic
Bioquímica
Nom dels tres nucleòtids isòmers, èsters monofosfòrics de l’adenosina, que han estat identificats en els teixits dels éssers vius i que difereixen només per la posició de l’hidroxil de la ribosa que es troba esterificat.
L' àcid 2'-adenílic àcid adenosina 2'-fosfòric o adenosina 2'-fosfat i l’àcid 3'-adenílic àcid adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfat formen la mescla coneguda pel nom d' àcid adenílic del llevat extret de l’àcid nucleic del llevat, mescla molt poc soluble en aigua i que es descompon a 208°C Per hidròlisi dóna quantitativament furfural L' àcid 5'-adenílic àcid adenosina 5'-fosfòric o adenosina 5'-fosfat o àcid adenosina-monofosfòric, dit també AMP és conegut com l' àcid adenílic del múscul i es troba en els teixits animals És soluble en aigua bullent, es fon a 196…
llana de roca
Agronomia
Material inorgànic obtingut a partir de la mescla de dolerita (60%), roca calcària (20%) i carbó (20%), fosa a 1 600°C. És molt inert i hom l’empra com a substrat..
Les formes comercials tenen una gran gamma d’aplicacions, una de les quals és la d’aïllant tèrmic o acústic En agricultura, la seva utilització començà a Dinamarca el 1969 i després fou introduïda a Holanda, primer a poc a poc, però cap al 1980 la seva utilització fou massiva En un primer moment es feu servir en sistemes hidropònics oberts Es presenta en forma granulada, de densitat aparent baixa, i ofereix la possibilitat d’una gran aireig per al conreu malgrat això, és poc reutilitzable Té un gran poder de retenció de l’aigua a tensions baixes i, a més, l’aigua retinguda s’…
torbera
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de medis entollats, caracteritzat per la presència abundant i exclusiva de molses o d’herbes hidròfiles.
El creixement de les plantes origina una gran quantitat de matèria vegetal, que a causa de l’anaerobiosi existent es transforma en torba, la qual s’acumula en el fons de la torbera N'existeixen dos tipus principals la torbera alta o ombrogènica, integrada per esfagnes que s’eleven per damunt del nivell de l’aigua i per sòl àcid i oligotròfic, i la torbera baixa , constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es forma en indrets calcaris o silicis, amb aigua neutra, poc àcida o lleugerament bàsica, i rica en nutrients Les torberes altes són pròpies de regions de clima fred i humit, com la…
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits, vísceres, etc,…
Joncet
Llogaret
Llogaret del municipi de Serdinyà (Conflent), a l’esquerra de la Tet, entre la Bastida d’Oleta i el cap del municipi.
A l’església hi ha una interessant pica d’aigua beneita
glaucina
Química
Alcaloide d’estructura isoquinolínica, relacionat amb la boldina i que ocorre en el glauci.
És insoluble en aigua i soluble en acetona i en cloroform