Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
Cecilio Alonso Suárez
Handbol
Jugador d’handbol.
Debutà a l’Atlético de Madrid el 1976, on jugà onze temporades Durant dues temporades estigué al FC Barcelona 1987-89 i guanyà dues Lligues 1988, 1989, una Copa del Rei 1988 i una Supercopa d’Espanya 1989 Posteriorment jugà al Balonmano Cuenca i novament a l’Atlético de Madrid Amb la selecció espanyola es proclamà campió del Mundial B 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984
Albert Albesa Gasulla
Futbol
Futbolista.
Destacà com a defensa en les categories inferiors del Club de Futbol Gavà i fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, on acabà de formar-se Jugàa l’equip B del Barça 1985-88 i debutà a primera divisió amb el Valladolid 1988-89 També jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1989-94, el Valladolid 1994-95, el Deportivo Alavés 1995-96 i el CF Gavà 1996-99, on es retirà
Maria Teresa Anducas Pous
Handbol
Jugadora d’handbol.
La temporada 1979-80 aconseguí l’ascens a primera divisió femenina amb el SAPS de Sabadell A mitjan anys vuitanta jugà a les files del Club Esportiu Molins de Rei Fou 39 vegades internacional amb la selecció espa-nyola Participà en el Campionat del Món C disputat a València 1986, on Espanya acabà en tercera posició, i l’any següent participà en el Campionat del Món B de Bulgària 1987
Benito Roca Farrera
Futbol
Futbolista conegut com Positiu per la seva capacitat de jugar en diferents posicions.
Jugà a l’Avenç de l’Sport 1918-24, amb el qual aconseguí dos Campionats de Catalunya de la categoria B 1920, 1921 Fou un dels primers jugadors professionals catalans incorporats al València 1924-28, on guanyà el campionat regional les tres primeres temporades Després jugà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1928-29 L’any 1924 formà part de la selecció de Catalunya, campiona de la Copa Príncep d’Astúries
Gerard Mayol Aràndiga
Rugbi
Jugador de rugbi anomenat Gerry.
Es formà a la Unió Esportiva Santboiana i arribà a la divisió d’honor, en la qual jugà fins el 2012, que fitxà pel Club de Rugbi Sant Cugat, de la divisió d’honor B Jugant a la posició de central, fou campió d’Espanya cadet i subcampió absolut, així com tercer en un Campionat d’Europa sub-20 amb Espanya També ha disputat partits internacionals amb Catalunya
Barcelona Deportiva

Primera pàgina del núm. 248 (5 de febrer de 1951) de la revista Barcelona Deportiva
Biblioteca de l’Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada setmanalment a Barcelona entre el gener del 1946 i el 1963.
Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques
Petrodvorec

El Gran Palau de Petrodvorec
© Maria Bernal
Ciutat
Ciutat de Rússia, suburbana de Sant Petersburg.
Situada a la costa S del golf de Finlàndia, rebé el nom de Pere el Gran, el seu fundador Residència d’estiu dels tsars fins al segle XIX, és famosa pels seus palaus, entre els quals sobresurten el Gran Palau, iniciat per A Leblond el 1715, magnífic exemple de decoració rococó, ampliat per B Rastrelli 1747 segons el patró de Versalles el Palau Anglès, neoclàssic, i els nombrosos palauets Montplaisir, 1714
marxa atlètica
Esport
Modalitat de l’atletisme practicada per carretera o pista consistent a marxar a pas lleuger, talment que un peu o altre estigui sempre en contacte amb el sòl; per a poder aconseguir una cadència de pas ràpid, els marxadors han d’adoptar una posició un xic forçada.
La distància a recórrer oscilla entre 3 i 100 km Les distàncies més habituals són les de 20 i 50 km, que constitueixen proves olímpiques des del 1912 i el 1932, respectivament Els darrers rècords d’aquestes distàncies en pista car en les proves de carretera els recorreguts són variables foren assolits l’any 1975 per B Kannenberg de la RF d’Alemanya, amb 1 h 25´45´´i 3 h 56´51´´, respectivament
llei de Beer
Física
Llei que permet de calcular la disminució de la intensitat d’un raig de llum, o d’una radiació electromagnètica semblant, després d’haver travessat una solució.
La quantitat de llum absorbida I és donada per l’expressió essent la intensitat del raig de llum incident, b el coeficient d’absorció per unitat de concentració de solut, que depèn de la longitud d’ona de llum emprada, c la concentració de la solució, i x el gruix travessat per la radiació L' absorbància de les substàncies que satisfan la llei de Beer és proporcional a la concentració
model d’Ekman
Geografia
Forma que prenen les equacions hidrodinàmiques en considerar cinc condicions.
Aquestes són a inexistència de fronteres, b aigua de fondària infinita, c coeficient vertical de viscositat turbulenta constant, d vent bufant de manera sostinguda i durant prou temps per a suposar una situació estacionària i e components horitzontals del gradient de pressió nuls situació barotròpica Les equacions resultants, que estableixen que l’acceleració de Coriolis és compensada per la fricció, són la solució d’aquestes equacions és l' espiral d’Ekman