Resultats de la cerca

En arribar a la majoria d’edat 1893, tornà a la constitució del 1869 i anullà la més democràtica del 1888 El 1901 promulgà una nova constitució, dirigida a enfortir l’absolutisme, però hagué de retirar-la dos anys més tard a causa de l’oposició popular El 1903 fou assassinat, juntament amb la seva muller, Draga Mašin, per un grup d’oficials dirigits per Dmitrijević, dit Apis Alexandre I fou el darrer representant de la dinastia Obrenović El succeí Pere I de Sèrbia , de la dinastia Karadjordjević

Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13 Jahrhunderts ‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’, complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença Publicà moltes recensions de llibres catalans i collaborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis Romànics Fou membre…

Deixeble d’Henri Pirenne, formà part de l’escola històrica belga i estudià particularment la història econòmica i social de les ciutats a l’alta edat mitjana Professor a la Universitat de Gant del 1929 al 1961, és autor, entre altres obres, d' Étude sur le développement des villes entre Loire et Rhin au Moyen Âge 1943, Vlaanderen onder de eerste graven ‘Flandes sota els primers comtes’, 1944, Le féodalisme 1944, L’origine des rapports féodo-vassaliques 1958 i Lehnwesen im fränkischen Reich ‘El feudalisme al regne franc’, 1960

La seva poca edat en esclatar la guerra civil 1462 li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II Morts aquests darrers 1463, la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens 1466 Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona-Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills

Germana de Paul Claudel , la seva obra rebé l’empremta de Rodin , de qui fou amant de 1886 a 1893 Com aquest, la seva escultura accentua el dinamisme de les formes per tal de subratllar l’expressió i suggerir el moviment Bust de Rodin , 1888 l’Abandó , 1888 el Vals , 1893 L’obra més tardana L’edat madura , 1899 reflecteix el drama de la seva progressiva alienació mental, que comportà el seu internament des de devers el 1913 fins a la mort El març del 2017 fou obert a París el Musée Camille Claudel

Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà

Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana

És un dels autors més destacats de la RD Alemanya Escriví, sobretot, novelles que reflecteixen la formació d’una societat socialista, saturades d’elements irònics i humorístics, com Die Aula ‘L’aula’, 1965, Das Impressum ‘El peu d’impremta’, 1972 i, amb alguns trets de novella picaresca, Der Aufenthalt ‘L’estada’, 1977 També publicà  Der dritte Nagel  ‘El tercer clau’, 1981,  Bronzezeit  ‘Edat de bronze’, 1986, Die Summe  ‘La suma’, 1987,  Kormoran  ‘Corb marí’, 1994, Die Sache und die Sachen  ‘La cosa i les coses’, 2007 i  Kennung  ‘Identificador’, 2010, entre d’altres

Escrit probablement al sud de l’Índia després dels ss IX-X dC, conté disquisicions sobre els sistemes filosòfics Vedānta i Sāmkhya, una inspirada exposició del Bhakti-mārga via devocional i les històries de tots els avatāra de Vishṇu En la part X, de 90 capítols, hom narra les aventures de Kṛishṇa, on abunden antropomorfismes desconcertants d’accentuat erotisme i d’una gran imatgeria mítica Inicià un gran ressorgiment religiós i fou el fonament de l’edat d’or de la literatura religiosa vernacla de l’Índia ss XIII-XVIII dC

El rei navarrès, enfrontat amb Ferran III de Castella, cercava l’ajut català, en canvi del qual reconeixia Jaume I com a hereu dels seus regnes ambdós monarques s’adoptaven mútuament com a fills, tot i que l’edat del rei navarrès i la successió assegurada de Jaume I feien molt més versemblant que la corona passés a aquest i no a l’inrevés Però en morir Sanç VII, el rei català no féu valer els seus drets i el nebot del navarrès, Teobald de Champagne, fou proclamat rei de Navarra 1234