Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Elvin Jones
Música
Bateria nord-americà, germà petit de Hank i Thad Jones.
Començà tocant per l’àrea de Detroit amb diversos músics, incloent el seu germà Thad i Billy Mitchell El 1956 s’establí a Nova York, on tocà i gravà amb JJ Johnson i Sonny Rollins, entre d’altres El 1960 entrà en el nou quartet de John Coltrane, cosa que suposà l’inici d’una associació de cinc anys que esdevingué una de les més significatives de la història del jazz L’any 1966 feu una breu estada a l’orquestra de Duke Ellington, però de seguida continuà treballant amb grups propis, sempre amb músics excellents, que actuaren per tot el món durant les dècades següents El teixit polirítmic de l…
Phil Woods
Música
Saxofonista alt i clarinetista nord-americà.
Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i refinat Entre els…
Pau Negre Villavechia
Esport general
Dirigent esportiu.
S’inicià en la pràctica de l’hoquei sobre herba l’any 1942 a l’Argos, tot i que el seu club fou el Júnior FC El 1952 entrà a la directiva de la Federació Catalana d’Hoquei, que presidí 1955-60 També presidí les federacions espanyola 1960-69 i europea 1969, i a partir del 1970 fou vicepresident de la Federació Internacional d’Hoquei Bastí un camp reglamentari d’hoquei sobre herba a la seva finca, on jugava el Can Salvi, i que inaugurà amb un parit entre la selecció espanyola i la del Pakistan L’any 1967 l’Ajuntament de Terrassa li concedí la medalla d’or al mèrit esportiu A l’anella olímpica…
Victoriano Oliveras de la Riva
Futbol
Dirigent de futbol i hoquei sobre patins.
El 1955 fundà el Club Patí Voltregà, i el convertí en un dels equips capdavanters de l’hoquei sobre patins de l’Estat espanyol, que guanyà el Campionat de Catalunya 1959 i el d’Espanya 1960 El 1958 entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a vicepresident i després com a president 1960-62, però dimití quan el primer equip de futbol baixà a segona divisió També fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge i de la federació internacional d’aquest esport, la Fédération Internationale de Roller Sports FIRS, després que el 1959 hagués entrat al Comitè d’Àrbitres…
Ramiro Espinosa Espinosa
Ciclisme
Dirigent i tècnic vinculat al ciclisme.
Germà de Ramón Espinosa, el 1899 fou vicepresident de la Unió Velocipèdica Espanyola El 1915 entrà dins l’Sport Ciclista Català exercint al mateix temps de cronometrador de la UVE També exercí de tresorer, de vocal i de vicepresident El 1918 fou nomenat cap de control de les organitzacions de l’Sport Ciclista Català i d’altres clubs i dirigí els cronometratges de curses com les copes Pedalier, de la Victòria i Marquès d’Alella, i de les voltes a Tarragona i a Catalunya, així com de competicions de pista També figurà com a cronometrador de la Setmana Catalana El 1943 fou cronometrador en cap…
Sandoz
Química
Grup industrial químic suís, amb domicili a Basilea.
L’empresa fou creada el 1886 per tal de dedicar-se a la fabricació de colorants L’any 1938 es constituí societat anònima i estengué les seves activitats als productes farmacèutics, alimentaris i agroquímics El 1967 adquirí el control de Wander i entrà en el món de la dietètica L’any 1985 els seus ingressos foren de 3 435 milions de dòlars i ocupava 40 166 treballadors És present a l’Estat espanyol a través de Sandoz SAE, establerta a Barcelona el 1924, amb centres de producció al Prat de Llobregat, Castellbisbal i al barri barceloní de SarriàEn l’assemblea general anual celebrada a Basilea el…
Luis de Sousa
Literatura
Cristianisme
Nom religiós i literari de Manuel de Sousa Coutinho.
Entre el 1576 i el 1577 restà captiu a Alger, on conegué Cervantes Serví el rei Felip II de Castella i ocupà també importants càrrecs a la cort de Lisboa Casat en el període 1584-86 amb Madalena de Vilhena, el matrimoni entrà en l’orde dominicà 1613, fet que fou degut, segons una versió de certs contemporanis, a la notícia que el primer marit de Madalena, desaparegut a Alcazarquivir 35 anys enrere, vivia encara a Terra Santa aquesta versió inspirà el drama FrLuis de Sousa d’Almeida Garret Fou un notable historiador religiós escriví una Vida de DFrBartolomeu dos Mártires 1619, la História de…
Rafael Serra i Planes
Cristianisme
Frare franciscà observant, teòleg i predicador.
Entrà al convent de Jesús de ciutat de Mallorca 1553, d’on fou enviat al collegi de Santa Maria del Pi Gandia S'ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, Sagrada Escriptura i d’hebreu Fou tres triennis provincial de l’orde 1578-81, 1591-93 i 1604-06 Proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, hi renuncià sempre per humilitat Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia S'instà el seu procés de beatificació Deixà obres manuscrites de Sagrada Escriptura i…
Fernando de Valenzuela y Enciso
Història
Polític castellà.
Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren confiscats els béns…
Willi Stoph
Política
Polític alemany.
Membre del partit comunista el 1931, el 1950 obtingué un escó a la cambra del poble i entrà al comitè central i, a partir del 1953, al politburó del partit socialista unificat Fou nomenat successivament ministre de l’interior 1952-55 i de la defensa 1956-60, vicepresident 1954-64 i president 1964-73 i 1976-89 del consell de ministres i cap d’estat 1973-76 de la República Democràtica Alemanya Arran de l’esfondrament del bloc soviètic i la reunificació alemanya 1990, acusat per haver ordenat la mort de fugitius cap a l’RFA, fou detingut i jutjat juntament amb EHonecker i altres exmandataris de…