Resultats de la cerca

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer…

La temporada 2010-11 fitxà pel Club Natació Sabadell procedent de l’Alcorcón, amb qui havia guanyat una Lliga 2006 i dues Copes de la Reina 2006, 2007 Amb l’equip vallesà guanyà la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, 2016, la Supercopa d'Europa 2013, 2014, 2016, la Lliga 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, la Copa de la Reina 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2017, 2018, la Supercopa d’Espanya 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i la Copa de Catalunya 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 La temporada 2018-19 jugà amb el CN Sant Andreu i la 2019-20 fitxà pel CN Terrassa Amb…

Mestre internacional, posseeix un ampli palmarès com a jugador Fou campió de Galícia 1994, campió d’Espanya 1996 i medalla de bronze en el Campionat del Mediterrani 2007 A més, fou membre de la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat Europeu 1997 Ha participat en una gran quantitat d’oberts internacionals i obtingué el títol a Lleó 1991 i a Positano, Itàlia 2008 Per equips, ha estat campió de Catalunya amb el Club d’Escacs Barcelona 1988, 1999, campió de Galícia amb el Club Kasparov-Marcote 1994-97 i campió de les Balears amb el Club Mallorca Isolani 2008 Com a…

Procedeix, per part materna, d’una família del Verger Marina Alta emigrada a Algèria i posteriorment repatriada a França Diplomat en ciències polítiques 1997 i doctorat en dret públic 2002 per la Universitat de Tolosa, en 1998-2005 hi exercí la docència Membre actiu del Front National  a partir del 2018 Rassemblement National des del 1990, fou successivament per aquest partit conseller regional dels Pirineus Orientals 1998-2010 i del Llenguadoc-Rosselló 2010-15, diputat al Parlament Europeu 2014-17 i a l’Assemblea Nacional des del 2017 El 2005 en fou nomenat secretari general i…

Fou inscrit com a partit al febrer de 1978 El president fou Ramón Graells i el secretari general Ernesto Milá Tot i ambicionar una projecció estatal, la implantació es reduí essencialment a Catalunya En el seu si s’aplegaren dues tendències diferents L’una encapçalada per Milá es manifestà “nacional-revolucionària”, adoptà com a referents diversos grups neofeixistes europeus i seguí propostes del líder del partit italià Avanguardia Nazionale, Stefano Delle Chiae L’altra, liderada per Graells, era de caràcter falangista La convivència entre les dues tendències no fou inicialment conflictiva,…

El 2017 va estar marcat per l’inici d’un cicle electoral intens, amb la celebració d’eleccions generals El mes de març, es van celebrar eleccions generals anticipades, que va guanyar el partit conservador Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària GERB encapçalat per Boiko Boríssov, amb 90 escons Després de setmanes de negociacions, el GERB finalment va poder formar govern i arribar a un pacte de coalició amb el partit d’ultradreta Patriotes Units Els punts principals d’aquest acord són lluitar contra la immigració irregular i treballar per un canvi en la política de…

El país va continuar immers en una prolongada crisi política des que l’any 2015 van desaparèixer mil milions de dòlars del sistema bancari estatal A les greus evidències de corrupció i de manca de control financer i administratiu, s’afegeix una ja endèmica competència entre el president, el socialista prorús Igor Dodon, i un Parlament i un govern controlats per conservadors europeistes En cinc ocasions durant el 2018, el president es va negar a signar decrets aprovats pel Parlament, i en tots els casos el Tribunal Constitucional va suspendre el mandatari de les seves atribucions i va permetre…

La tradicional fidelitat del Turkmenistan envers els interessos de Rússia pot estar arribant al seu final I la causa és, un cop més, el factor energètic Aparentment, sembla que Rússia hauria incomplert el seu compromís de comprar fins a 50000 m 3 anuals de gas turcman a preus competitius i creixents La disputa sobre les quantitats destinades a l'exportació va portar a un incident tècnic, al mes de maig, quan el tall unilateral de Gazprom d'un gasoducte turcman va provocar una explosió Tot plegat ha fet que el Govern d'Aixkhabad busqui nous mercats per al seu excedent gasístic, la qual cosa l'…

Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, Jaume Seguranyes i Solà, passà a Llotja Barcelona i treballà amb Camps i Arnau Tractà Josep Clarà, que l’influí força Ha exposat collectivament i individualment, des del 1970, a Vic —on el 1960 li fou concedida la Medalla d’Or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona, Lloret de Mar, Sitges, San Lorenzo de El Escorial, Tossa de Mar, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Saragossa, Avinyó, Salou, etc La seva obra, dedicada especialment al nu femení, és hereva del Noucentisme És autor, entre d’altres, d’un…

Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor…