Resultats de la cerca
Es mostren 58709 resultats
Perot Rocaguinarda
Història
Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…
lignit
lignit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més pobre en carboni (del 55 al 75%) i quasi sempre d’origen terciari.
El color és marró fosc i mat, bé que a vegades pot ésser negre i brillant És tou i suau La seva densitat oscilla entre 1,12 i 1,14 i la seva estructura quasi sempre és vegetal, bé que a vegades, en algunes varietats, sembla homogeni, terrós, fullós o esquistós És utilitzat essencialment com a combustible carbó L’inferior poder calorífic del lignit respecte a l’hulla, a causa d’un menor contingut en carbó i un excessiu percentatge de substàncies volàtils, repercuteix en una elevació del cost del transport amb referència al preu, per la qual cosa és convenient d’utilitzar-lo a poca distància…
Loira

El Loira al seu pas per Amboise
© Fototeca.cat
Riu
Riu de França, el més llarg del país, que drena el Massís Central, la conca de París i el S de Bretanya (1 020 km).
La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a…
grup
Conjunt de persones o coses formant com una unitat dins un conjunt més nombrós o complicat, pel fet d’estar més juntes, més íntimament unides, tenir certes semblances, una característica comuna.
boix baleàric

Boix baleàric
Daniel Cahen (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta semblant al boix, però més robusta (pot arribar a atènyer 15 m d’alçària), de la família de les buxàcies, de fulles més grosses i fruits amb apèndixs més llargs.
Viu a les muntanyes de Mallorca i a l’illa de Cabrera també a la zona litoral del Marroc i en algunes localitats andaluses
rosalia
Música
Seqüència1 en què el model és transposat una o més vegades successives a la distància d’una 2a M ascendent.
El nom prové de la cançó popular italiana Rosalia mia cara , en la qual apareix un passatge d’aquestes característiques, i té una connotació pejorativa, més evident encara en dues expressions alemanyes equivalents Vetter Michel de la cançó tradicional Gestern Abend war Vetter Michel da -'Ahir al vespre va estar aquí el cosí Michel'-, on també apareix un exemple de rosalia i Schusterfleck 'Taca de sabater' En els compassos 15-17 del tercer moviment del Concert opus 8, núm 1, ’La Primavera' , d’A Vivaldi pot veure’s un cas en què la suposada facilitat de la rosalia és compensada per l’encant de…
xoriguer petit

xoriguer petit
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 30 cm, semblant al xoriguer, però amb les parts superiors més vermelles i les inferiors rosàcies.
El mascle no té taques a les parts superiors, les de les parts inferiors són més escasses, no presenta llistes fosques sota els ulls i el blau del cap és més intens La femella té les parts superiors més densament tacades i les llistes suboculars poc marcades S'alimenta principalment d’insectes i és força gregari, sobretot a l’època de cria Habita al N d’Àfrica, el S i el centre de la península Ibèrica, el SE de França, la Itàlia meridional, Sardenya, Sicília, el S dels Balcans i Grècia, i des de Palestina, l’Àsia Menor i la Sibèria sud-occidental fins al Turquestan i el Ienissei superior, i…
noblesa
Història
Sociologia
A l’Antic Règim, estrat social, el més alt de la societat, els membres del qual gaudien de certs privilegis.
Aquests privilegis podien ser per dret hereditari noblesa de sang o de natura , per concessió del sobirà noblesa de privilegi o per l’exercici de determinats càrrecs públics noblesa civil o de càrrec Als Països Catalans era formada pels barons o magnats amb exclusió dels simples cavallers i donzells, generosos, homes de paratge, infançons i altres gentilhomes noble de fet, però, sovint hom distingia, com en altres països, l' alta noblesa els nobles pròpiament dits de la baixa noblesa , perquè els membres de l’una i de l’altra estaven units pel fet de posseir els privilegis militars i d’…
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
el Somontano

Cova Picamartillos al riu Vero, al sector del Somontano aragonès
© Xevi Varela
Regió
Conjunt dels sectors més inclinats de la Depressió de l’Ebre (Aragó i Navarra) per la seva proximitat als Pirineus i la Serralada Ibèrica.
D’ací l’existència d’uns somontanos pirinencs, els més típics, i uns somontanos ibèrics Hi ha somontanos pirinencs a Navarra i a Aragó, aquest relacionat amb la història de Catalunya El Somontano de l’Alt Aragó és la regió a recer de les Serres Exteriors dels Pirineus Centrals de Guara, d’Arbe, etc, inclinada en glacis d’erosió bastits damunt l’Oligocè detrític, cap als àrids Monegres, que constitueixen el límit meridional Pertany a la conca del Cinca i es divideix en dues subcomarques A llevant, Vista del sector del Somontano de Barbastre © Vicenç Salvador Torres Guerola el Somontano de…