Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
ball de la muntanyeta
Folklore
Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes.
Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya , i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven el masculí i el femení
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
herba desinflamatòria
Herba desenflamatòria
Peetu iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, estolonífera, de fulles palmatipartides, setinades pel dessota, i de flors verdoses o groguenques, reunides en glomèruls.
Es fa en prats i roquissars de l’alta muntanya En medicina casolana val per a fer tisanes contra els mal de ventre i les inflamacions intestinals
Maddaloni
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia.
És un centre comercial i agrícola cereals, fruiters, situat al peu de la muntanya de San Michele, set quilòmetres al SE de Caserta Hi ha fabricació de mobles
flor de neu
flor de neu
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 20 cm d’alçària, més o menys llanosa i blanquinosa, de fulles alternes i estretament lanceolades, i que fa de 2 a 10 capítols envoltats de 5 a 9 fulles involucrals molt tomentoses, esteses en estel.
Es fa en prats, pedregars i roquissars d’alta muntanya Sovint és adoptat com a símbol del muntanyisme, de l’alpinisme i de la conservació de la natura
carboner gros
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre, làmines molt gruixudes i espaiades, aviat ennegrides a partir de l’aresta, i cama curta i gruixuda.
La carn, dura i fràgil, de color blanc, pren aviat una coloració vermella i després negra És molt abundant als boscs de muntanya, i no té valor culinari
Segàrria
Castell
Antic castell i terme del municipi de Benimeli (Marina Alta), situat al cim de la serra de Segàrria (506 m).
El 1257 era dels Carròs, senyors de Rebollet La muntanya, que separa el marquesat de Dénia de la vall de Pego, és termenal del Verger, Ondara, Benimeli i Beriarbeig
saxífraga
Saxífraga ( Saxifraga tridactylites )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes generalment perennes, a vegades llenyoses a la base, de la família de les saxifragàcies, de fulles simples, més o menys partides, alternes o basals, de flors pentàmeres i perígines, comunament agrupades, i de fruits capsulars.
Solen habitar penyalars, roquissars, pedregars i tarteres de muntanya Consta de més de 300 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord, algunes de les quals són plantes de jardí
betònica
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm, de fulles fistonades i tiges simples acabades en espigues compactes de flors purpúries.
Viu en alzinars, rouredes, matolls, etc, de muntanya Antigament planta medicinal de gran prestigi i de nombroses virtuts suposades, és emprada encara en decocció en el tractament d’úlceres
Jaume Baladia Soler
Esquí
Excursionisme
Excursionista i esquiador.
Pioner de l’esquí a Catalunya Fundador i primer president de la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1917 en fou nomenat vicepresident