Resultats de la cerca
Es mostren 4948 resultats
Gemma Romanyà i Valls
Música
Empresària catalana.
Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a la música i…
Giuseppe Giacosa
Música
Dramaturg, crític i llibretista italià.
Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La bohème ,…
Jozef Hofmann
Música
Pianista i compositor polonès naturalitzat nord-americà.
Després d’uns fulgurants inicis com a nen prodigi que el portaren a efectuar una gira per Europa a l’edat de set anys, es dedicà exclusivament a l’estudi del piano sota el mestratge d’Anton Rubinstein A la mort d’aquest reaparegué en públic i es convertí en un pianista molt valorat internacionalment, de manera especial en la interpretació del repertori romàntic L’any 1926 es naturalitzà nord-americà i des del 1938 dirigí l’Institut Curtis de Filadèlfia, en el qual impartia classes des de la seva fundació, el 1924 El 19 de gener de 1946 oferí un concert de comiat a Nova York Compongué més de…
estereotip
Sociologia
Idea preconcebuda i simplificadora, basada
generalment en pseudoconeixements, tòpics o patrons culturals prèviament establerts, que hom utilitza per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups.
Els estereotips simplifiquen la realitat i la fan més comprensible Es vehiculen mitjançant construccions lingüístiques relativament simples, necessàries en el procés de socialització El concepte d’estereotip s’empra preferentment en el camp de la psicologia social, però s’ha estès a altres disciplines de coneixement En el seu llibre Public Opinion 1922, el periodista i sociòleg nord-americà Walter Lippman identificà els mitjans de comunicació com els principals creadors i vehicles d’estereotips en les societats democràtiques modernes, en les quals els ciutadans han de prendre…
abús d’autoritat
Dret administratiu
Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o poders.
Tant en el dret públic com en el dret privat, fa perdre validesa jurídica a l’acte per mitjà del qual es manifesta, que esdevé per aquest motiu un simple acte d’autoritat de fet, però no de dret, i pot fer néixer responsabilitats fins i tot penals en el seu autor Hom pot citar com abús d’autoritat el funcionari que empra qualsevol artifici per defraudar l’estat, província o municipi Els actes que constitueixen abús d’autoritat poden ésser impugnats utilitzant els recursos o mitjans legals sigui davant els òrgans administratius, sigui davant els òrgans judicials segons els casos i els països…
Expiren els drets de Mein Kampf
L’autobiografia d’Adolf Hitler, Mein Kampf , que conté la doctrina del nazisme, pot ser novament publicada i venuda legalment a Alemanya La llei europea de la propietat intellectual estableix el primer de gener després dels 70 anys de la mort de l’autor en aquest cas, el 30 d’abril de 1945 com a data en què els drets d’una obra passen al domini públic Després de la Segona Guerra Mundial els drets de Mein Kampf van ser cedits al land de Baviera, que no va autoritzar-ne cap reedició L’Institut d’Història Contemporània de Munic publica en aquesta ocasió una versió anotada i comentada de l’obra S…
La Comissió Europea retorna el pressupost a Itàlia, que es nega a introduir-hi canvis
Per primer cop la Comissió Europea exigeix a Itàlia modificar el pressupost, que inclou partides com un salari mínim per als aturats, la baixada d’impostos, o el rebuig de l'endarreriment de l’edat de jubilació Segons la CE mesures com aquestes van en contra de les directrius per a la reducció del deute públic el més alt de la UE després del de Grècia El primer ministre, Paolo Conte, respon que el govern italià no accepta introduir-hi canvis El dia 19 la CE també va retornar el projecte de pressupost al govern espanyol, el qual, al contrari de l’italià, accepta modificar-lo Després de quasi…
La fiscal general espanyola es pronuncia sobre els llaços grocs
La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, afirma que no veu delicte a posar llaços grocs el símbol de protesta contra independentistes empresonats i tampoc a treure’ls, i que totes dues accions formen part de la llibertat d’expressió També diu que la gestió d’aquestes accions correspon a les autoritats catalanes Part de l’unionisme amb el suport de PP i Ciutadans reclama la retirada dels llaços perquè sosté que l’espai públic ha de ser neutral El dia 18 els Mossos d’Esquadra van identificar 14 persones entre les quals un agent de la guàrdia civil a la demarcació de Tarragona per…
Cloenda dels Jocs Mediterranis de Tarragona
Acaben els Jocs Mediterranis de Tarragona 22 de juny - 1 de juliol, marcats per incidents diversos a més dels problemes en algunes installacions i d’organització, s’han fet notar la baixa assistència de públic i les polèmiques relatives al repartiment d’entrades, i a les acusacions de marginació del català i la cultura catalana En el terreny esportiu, Itàlia és el país que aconsegueix més medalles 156, 56 de les quals d'or, seguit d’Espanya 122, 38 d’or i Turquia 95, 31 d’or Dels esportistes dels Països Catalans han obtingut medalles les nedadores Mireia Belmonte , Jèssica Vall, Lidón Muñoz i…
Deller Consort
Música
Conjunt coral i instrumental anglès fundat pel contratenor Alfred Deller el 1950 a Kent (Ashford).
Originàriament, l’agrupació estava formada per cinc o sis cantants i un llaüt, tot i que per a la interpretació de determinades obres se n’ampliava el nombre de membres A partir del 1979 fou dirigida per M Deller Els seus components han interpretat especialment música anglesa, des de l’època elisabetiana fins a la de Benjamin Britten Amb tot, el conjunt també ha abordat el repertori forà, especialment de C Monteverdi Ha combinat la investigació musicològica centrada bàsicament en els madrigals anglesos dels segles XVI i XVII amb els enregistraments discogràfics i la interpretació, activitat…