Resultats de la cerca

Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols Primera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó El seu matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni 1295, tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295 Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana Acompanyà Jaume II en molts viatges, fins i tot en expedicions militars a Sicília, Almeria, etc Intervingué en l’entrevista de Tarassona 1304…

La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els feu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629 privilegi del…

Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…

El 1798 publicà, a Ferrara, Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera, llamadas antiguamente las islas Pitiusas i Storia naturale dell’Isola d’Ibiza

La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments continuats per…

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró…

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra Collaborà en…