Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
el Moratall
Barri
Barri de la Pobla de Farnals (Horta del Nord), un dels nuclis sorgits en l’antiga alqueria de Farnals.
Probablement havia estat habitat per moriscs
Vistabella
Barri
Barri del municipi de Picanya (Horta del Sud), al N del poble, a l’esquerra del barranc de Catarroja.
Era un antic poble de la jurisdicció reial, que eclesiàsticament pertanyia a Picanya havia pertangut també, en part, a Torrent Fou agregat a Picanya el 1851
l’Alqueria de Roca
Llogaret
Llogaret del municipi de Meliana (Horta del Nord), situat vora la mar, al límit amb el municipi de Foios.
Almoravit
Partida
Partida de l’horta d’Oriola (Baix Segura), dins el terme de la ciutat, a l’esquerra del Segura.
És regada per la séquia d’Almoravit , que s’inicia a la presa d’Almoradí
l’Almadrava
Història
Antiga alqueria i sector de l’horta de Pollença (Mallorca), vora la badia i prop del terme d’Alcúdia.
Alfauir
la Safor El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida.
És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell,…
els Deserts d’Avall
Sector de l’horta de València, al nord del barranc de Carraixet, que el separa dels Deserts de Dalt.
Era anomenat antigament la Gran Foia , i Foios n'era l’únic nucli de població
Carpesa
Poble
Poble (carpesans) del municipi de València, en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet.
Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució 1312, al de Montesa, fins el segle XIX La carta de poblament és del 1252 Formà part de la batllia de Montcada Fou annexat a València el 1898 L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions
ganxo | ganxa
Gentilici
Nom satíric que hom dóna als naturals de Russafa (Horta), de Traiguera (Baix Maestrat) i d’Organyà (Alt Urgell).
pla de Quart
Contrada de l’Horta de l’Oest, a l’W de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al S, el Camp de Túria a l’W i la Foia de Bunyol al NE.
Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies de Quart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986, assoleix la densitat suburbana de 2 310 h/km 2 i en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els…