Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
instrumental
Gramàtica
En algunes de les llengües indoeuropees (entre elles el sànscrit), dit del cas que indica el mitjà o l’instrument amb el qual és efectuada una acció.
En llatí, aquest cas desaparegué i, per sincretisme, es fusionà amb l'ablatiu
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…
lici
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua de Lícia, documentada en algunes inscripcions, en part bilingües, que pertany a la família de llengües de l’Àsia Menor i que presenta alguns elements indoeuropeus.
cananeu
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües semítiques occidentals que comprèn el cananeu antic, el moabita, el fenici i l’hebreu; ha estat discutida la inclusió de l’ugarític en aquest grup.
accent lliure
Fonètica i fonologia
Accent propi de les llengües que, per raó de llur estructura, l’admeten en síl·labes distintes dels mots, segons les diverses circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques (menja, menjà).
finis
Mot posat al final d’un text, d’un llibre, d’una obra de teatre, etc, especialment en els còdexs escrits tant en llatí com en llengües romàniques.
dàrdic
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües indoàries modernes parlades al nord-oest de l’Índia, les més importants de les quals són el xina, el kafir, el kohistani i el caixmiri.
elatiu
Lingüística i sociolingüística
Dit del cas usat en algunes llengües, com és ara el basc, per a expressar separació, funció que normalment els idiomes llatins resolen a través de nexes preposicionals.
gal·loromànic
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic romànic que comprèn les llengües parlades a l’antiga Gàl·lia: el gal·loromànic septentrional, o llengua d’oïl, el meridional, o llengua d’oc, i el francoprovençal.
Aquest concepte es basa sobre criteris heterogenis d’ordre polític, ètnic, geogràfic, lingüístic, etc
amalgama
Lingüística i sociolingüística
Reunió en un mateix morfema de diversos sentits gramaticals (a portem, la desinència -em expressa: primera persona, plural, indicatiu, present); aquest fenomen és típic de les llengües flexionals.