Resultats de la cerca
Es mostren 5772 resultats
República Centreafricana
Estat
Estat de l’Àfrica central, limitat a l’W pel Camerun, al N pel Txad i el Sudan, a l’E pel Sudan del Sud i al S per la República Democràtica del Congo i el Congo; la capital és Bangui.
La geografia física El país és format per un gran altiplà de materials paleozoics, d’una altitud que oscilla entre 610 i 914 m, que constitueix un interfluvi entre les conques del Congo i del Txad Al NE s’aixequen els massissos dels Mongos i de Tondou, que arriben als 1400 m d’altitud Al NW es troben els monts Karé, on es dreça el cim més elevat del país, el mont Gaou 1420 m El clima és subequatorial a la part meridional del país, amb una temperatura mitjana anual de 26,7°C i una oscillació anual molt petita l’oscillació diària, per contra, és elevada entre 8,3°C i 11,1°C La pluviositat és…
Castellar de la Ribera
El poble de Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…
Algèria
Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…
Timoneda
Església de Santa Eulàlia de Timoneda
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al N, i la vall del torrent de Rialb, al S.
El lloc és esmentat ja el 839 L’església parroquial Santa Eulàlia fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona hi té agregada la de Terrassola
Talapi
Possessió, la més important del terme de sa Pobla (Mallorca ), al S de la vila, vora el límit amb els termes de Llubí i de Muro de Mallorca.
Era una antiga alqueria musulmana, un dels focus generadors de sa Pobla
Tafilalet
Geografia física
Regió del Marroc meridional, al S del Gran Atles, formada per una sèrie d’oasis —antic camí caravaner que va del Marroc Central al Tuat i al Níger—.
La població els fīlālī viu en centres fortificats qṣar i antigament donà diverses dinasties dominants al Marroc L’antiga capital, Sigilmessa, fundada el 757, ha desaparegut
Sundarbans
Regió
Regió fisiogràfica al S del delta del Ganges, en el golf de Bengala; forma part de Bangladesh, si bé el sector més occidental correspon políticament a l’Índia.
Té una extensió aproximada de 30000 km 2 ocupats pel bosc principalment pantanós L’existència de conreus d’arròs i cocoters és limitada a sectors molt reduïts
Viabrea
Poble
Poble del municipi de Riells i Viabrea (Selva), al s. del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop , afluent per la dreta de la Tordera.
El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva…
Sant Jaume Sesoliveres
Vista de l’església de Sant Jaume Sesoliveres (Piera)
© Antonio Mora
Poble
Poble (187 m alt.) del municipi de Piera (Anoia), al S del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058
Sallent de Solsonès
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), al S del municipi, a la zona de transició amb la Segarra, a la dreta de la riera de Sallent.
L’església parroquial Sant Jaume depèn de l’arxiprestat de Torà Altres elements destacables del poble són la torre de guaita i l’escut del portal de la rectoria, ambdós declarats Béns Culturals d’Interès Nacional