Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
Iu Pascual i Rodés
Tardor (1919), pintura d'Iu Pascual i Rodés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’…
Biblioteca Bartomeu March
Biblioteca pública (1970) de Palma, propietat de Bartomeu March, instal·lada al palau March.
L’any 2000 el seu fons era format per uns 60 000 volums, publicacions periòdiques, opuscles i altres impresos, més de 2 000 manuscrits que incloïen còdexs i documents autògrafs i 12 incunables És especialitzada en temes de les Balears i, en general, dels Països Catalans, amb documents i volums del s XIV ençà El nucli més important és el procedent de les colleccions de Lluís Plandiura i de Pere Sampol i Ripoll Té obres d’un gran valor, i algunes són úniques, com el Llibre del consolat dels mercaders catalans a Bruges s XV, el Llibre dels Costums de Tortosa , portolans de Mateu Pruners i de…
TBO
Portada d’un número extra de TBO en català
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil il·lustrada, publicada en castellà a Barcelona del 1917 al 1983.
Entre els dibuixants de la primera època, que s’estén fins a la guerra civil, sobresurten Ricard Opisso, Serra i Massana, Manuel Urda, LFortón, Antoni Utrillo, OSoglow, Marí Benejam, Artur Moreno i Tínez A la segona època, iniciada el 1941, hi continuaren molts dels mateixos dibuixants A més de la sèrie Los grandes inventos del TBO , procedent de l’etapa anterior, destacà la de La familia Ulises , prototips de la família petitburgesa catalana de postguerra creada pel director de la revista Carles Bech i el dibuixant Marí Benejam Nous dibuixants destacats foren Joaquim Muntañola,…
Àngel Burgas
Literatura catalana
Novel·lista i dramaturg.
Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el…
Roger Font García
Natació
Nedador.
Format al Club Natació Manresa i al Centre Joaquim Morera de la federació catalana 1988-89, s’especialitzà en 100 m papallona Fou dos cops campió absolut de Catalunya d’aquesta prova 1989, 1991 Cercant la classificació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, marxà al Club Natació Metropole de Gran Canària i aconseguí el Campionat d’Espanya d’estiu en la seva prova i el d’hivern en la de relleus 4 × 100 m estils No fou seleccionat i retornà a Catalunya, primer al CE Mediterrani 1993 i després al CN Montjuïc 1994, i es tornà a proclamar campió de Catalunya dels 100 m papallona En…
missionera filla del Santíssim i Immaculat Cor de Maria
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a Olot (Garrotxa) el 1848 pel canonge Joaquim Masmitjà i de Puig per a l’educació de nenes i joves.
El 1871 la congregació fundà cases a Califòrnia i s’expandí per l’Amèrica Llatina També té cases a Itàlia i a França
Recerques
Portada d’un exemplar de la revista Recerques
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació d’història moderna i contemporània a cura de Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluc, Joaquim Molas i Josep Termes, apareguda a Barcelona el 1970.
Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes —historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc— Ha assolit una extensa xarxa de collaboradors i un ampli ressò en l’àmbit cultural català L’octubre del 1974 celebrà un Primer Colloqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial
Orfeó Català
L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig.
Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment, consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…
,
Vilanova d’Alcolea

Vista del poble de Vilanova d'Alcolea
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat a la part septentrional interior de la comarca, entre el vessant W de la serra d’en Galceran i la rambla del Quartico, al peu del sector septentrional de la serralada del desert de les Palmes, al llindar que separa la foia de les Coves, al N, del pla de l’Arc, al S.
El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc deVilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El…
Antius

Masia d’Antius (Callús)
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Veïnat
Veïnat i colònia industrial del municipi de Callús (Bages), situat a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de Súria.
La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960…