Resultats de la cerca

Situació Interior de l’església amb els arcs formers i la capçalera semicircular al fons Arxiu Gavín L’antic priorat del Camp, conegut genèricament com el Monestir del Camp, es troba al nord del poble de Paçà Actualment és de propietat particular, bé que se’n facilita la visita Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 16,2” N - Long 24° 49’ 28,8” E El conjunt és a 1 km de Paçà, en direcció a Vilamulaca, al peu de la carretera D-2 Història Els precedents d’aquest priorat es troben en una església existent al lloc i que fou reedificada pel bisbe d’Elna, Ramon Hug d’Empúries els anys 1064-87 El 1090…

El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…

Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació…

Al municipi fineix el Canal Imperial d’Aragó Hi ha agricultura, ramaderia i una certa activitat industrial metall, plàstics, química

Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe IHA de Bagdad El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular dins el marc…

Vida i obra Primer marquès de Llombai i quart duc de Gandia Educat a Saragossa, desplegà una brillant activitat cortesana i militar al servei de Carles V El 1539 fou nomenat lloctinent de Catalunya 1539-43, on prengué contacte amb els jesuïtes La correspondència oficial d’aquesta època, escrita en gran part en català, resta encara inèdita Mort el seu pare, n’heretà el ducat de Gandia 1543 Installat a Gandia, i després de la mort de la seva muller, el 1546 hi fundà el primer collegi de jesuïtes del món el 1548 feu la professió solemne, bé que encara secreta Doctorat en teologia a…

Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J Isern i a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J Virués La Geneuphonia Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica, i exercí com a comerciant Estudià també medicina, a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dels principis mèdics de l’homeopatia de CF Samuel Hahnemann Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu…

Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…

Format per l’organista Andrés de Sola, el 1679 fou nomenat organista ajudant a la seu de Saragossa L’any següent aconseguí la plaça de segon organista a la catedral de Sevilla, on romangué fins el 1685, any en què es convertí en organista titular d’El Burgo de Osma Sòria Pel desembre del 1686 passà a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Palència Cinc anys després, el 1691, fou nomenat organista de la capella reial de Madrid, on el 1701 accedí al càrrec de mestre de capella i rector del Colegio de Niños Cantorcicos Partidari de l’arxiduc d’Àustria, fou desterrat per Felip V el…

Vida Estudià al Conservatori de Madrid, gràcies a una beca Si bé inicialment realitzà estudis de violí, el canvi de veu el feu decidir pel cant Actuà, en petits papers, al Liceu i al Teatro Real de Madrid i el 1916 interpretà el paper de Cavaradossi Tosca al Teatre Espanyol de Barcelona Un any després debutà al Colón de Buenos Aires al costat d’Enrico Caruso Entre el 1924 i el 1932 fou una figura assídua de la Civic Opera de Chicago, on sempre fou molt apreciat El 1926 hi cantà l’estrena americana de La cena delle beffe d’U Giordano El repertori que interpretà en aquella ciutat incloïa els…