Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
Manuel Rovira i Serra
Manuel Rovira i Serra
© Fototeca.cat
Teatre
Autor teatral.
Residí un temps a Cuba i, de nou a Barcelona, estudià d’advocat El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català Com a polític, milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i castellà Entre molts altres, hom pot citar Los orfanets 1887, El dia del judici 1892, L’hereu del mas 1893, Els minaires 1899, Gent de vidre 1901, la seva obra més famosa, Sin gobierno 1901, Los vencedores, El sabio Vernier , etc
,
José Vasconcelos y Calderón
Filosofia
Historiografia
Literatura
Filòsof, historiador i escriptor mexicà.
El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats
Marc Corneli Frontó
Literatura
Escriptor llatí.
Cònsol suffectus 143, orador i jurisconsult, fou mestre de Marc Aureli i Luci Verus La seva obra, incompleta, és coneguda per un palimpsest La seva correspondència comprèn cinc llibres de cartes a Marc Aureli jove, dos a Marc Aureli emperador, dos a Luci Verus, una a Antoní Pius i altres a amics Unes altres composicions seves són De eloquentia, Principia historiae, Laudes fumi et pulueris, Laudes negligentiae, De feriis Alsiensibus, De nepote amisso, De bello Parthico i una correspondència en grec L’estil és arcaïtzant, tendència del s II, de la qual és el màxim representant
Lawrence Durrell
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
A Londres treballà com a pianista en un club nocturn Posteriorment residí a Grècia, Egipte i Argentina És autor de sis llibres de poemes i de novelles d’un barroquisme exaltat, amb influències de Joyce i de Henry Miller The Black Book 1938, acusat d’escandalós al seu país, Cefalú 1947 i Alexandria Quartet , que comprèn Justine 1957, Balthazar 1958, Mountolive 1958 i Clea 1960 Tunc 1968, Nunquam 1970, Sicilian Carroussel 1977 i l' Avignon Quintet 1974-84, compost per Monsieur, Livia, Constance, Sebastian i Quinx , obra múltiple ambientada a la Provença, on barreja elements heterogenis amb la…
regió de Perpinyà
Regió coincident amb el NE de Catalunya, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya del Nord, i tradicionalment Catalunya francesa
.
Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat entre els de Prada i Puigcerdà
Moldàvia
Geografia històrica
Regió de l’E de Romania, situada entre els Carpats i la vall del Siret, a l’W, i la vall del Prut, a l’E, la qual constitueix la frontera amb l’estat de Moldàvia.
Té una extensió aproximada de 37400 km 2 Comprèn el vessant est dels Carpats Orientals, de 1800 a 1900 m d’altitud, que constitueix una gran reserva d’aigua per a la regió sud, una zona subcarpàtica on hi ha jaciments petrolífers i de lignit més a l’E s’estén una successió de planes i altiplans, com la plana de Suceava, al N, i la de Bîrlard, al S, que formen part de la plana moldava El S pateix una certa aridesa En conjunt és una regió rica, agrícolament cerealística Té indústries del cuir, alimentàries, de fusta i cellulosa La ciutat més important és Iaşi
mas de Melons
Espai natural
Espai natural protegit del municipi de Castelldans (Garrigues), declarat reserva natural parcial el 1987.
Aquest espai de protecció especial, de 1 140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural PEIN del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida Segrià i presenta una superficie total de 2 734 ha Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com ara la ganga Pterocles alchata , el sisó Otis tetrax , el torlit Burhinus oedicnemus , la calàndria Melanocorypha calandra , la perdiu roja Alectoris rufa , la trenca Lanius minor , l’àguila daurada Aquila chrysaetos , l’àguila cuabarrada…
Vall de les Reines
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor i a 1,5 km de la Vall dels Reis, al SW.
Comprèn vuitanta tombes, del tipus hipogeu, de les dinasties XIX-XX període ramèssida, en llur majoria de reines, però també n'hi ha de prínceps Llur qualitat és desigual, car mentre que algunes són de bona factura sempre, però, de dimensions més reduïdes i de decoració més pobra que les dels faraons, n'hi ha d’altres que no foren acabades o bé han estat malmeses en època postfaraònica Les més importants són la de la reina Nefertari, muller de Ramsès II —sens dubte la millor—, la de Thiti, esposa d’un dels Ramsès de la dinastia XX, i les de Khaemuast i d’Ammoherkhepeshef, fills de Ramsès III
Brixen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Rienz i Eisack.
És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del segle X, reconstruït al segle XVIII, i la catedral, edificada al final del segle XVIII sobre unes restes del segle XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals segles XIII-XIV, i un baptisteri segle XI, amb murals dels segles XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del segle X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou cedida a Àustria…
Billeneta
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Travadell.
El terme és accidentat per la serra de Caraita i pels contraforts de la serra d’Almudaina La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla l’agricultura, predominantment de secà, produeix oliveres, vinya, ametllers i cereals La terra de conreu és explotada per administració directa La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí El poble 135 h agl 1981, billeners 634 m alt, d’origen islàmic, fou lloc de moriscs el 1602 era habitat per 48 famílies Pertangué al marquès de Guadalest i després al marquès d’Ariza L’església, dedicada a sant Josep, depengué de la de Gorga El municipi comprén…