Resultats de la cerca

Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg

Fou una iniciativa dels germans Santiago i Segismundo de Anta, que la portaren endavant amb I Ruiz-Delgado En sortiren 278 números i hi collaboraren, entre altres, J Roca, A L Tello, A del Amo, V Aguado, A Losada, A Nadal, T G Larraya, J F de Lasa, G Lorente, E Xauradó, L Bau-Bonaplata i C A Màntua El 1951 absorbí el butlletí informatiu de l’editora musical Canciones del Mundo i inicià una segona etapa Inclou articles d’opinió o assaig i s’ocupa també de l’amateurisme

És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes

Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat El 1708 era oficial del braç militar durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III Membre de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona ,  L’ harmonia del Parnàs , juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura de Gualbes hi inclogué una explicació dels criteris de l’edició dels poemes i dos sonets adreçats a F Vicent Garcia

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, on fou alumne de Francesc Llàcer Amplià estudis a l’Academia de San Fernando de Madrid, amb F de Madrazo Tornà a València el 1862 Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864 Es dedicà sobretot a la pintura religiosa, d’un especial misticisme, on intentà de fondre les maneres de Murillo amb la ingenuïtat de la pintura medieval Excellent copista de Joan de Joanes i autor també de pintura d’ambient històric

Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a l’Estudi General de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís

Atret per la revolució cubana, s’uní amb Che Guevara a la guerrilla de Bolívia, on fou empresonat 1968-70 i excarcerat per pressió del govern francès De retorn a França ingressà al Parti Socialiste Français, i el 1981 fou nomenat assessor especial del president F Mitterrand per a afers internacionals i en 1985-93, lletrat del Consell d’Estat Entre altres obres, ha escrit La révolution dans la révolution 1967, Allende sur la situation au Chili 1971, La guérrilla du Che 1974, Que vive la République 1988 i Traité de médiologie 1991

Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos, entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo En català escriví monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886, Lo casament de la noia, etc

La primera llei estableix que la força exercida per un camp magnètic B sobre un element lineal diferencial de d l d’un circuit per on circula el corrent I , val d F = Id l Λ B La segona llei , formulada també per Ampère i derivada de la llei de Biot-Savart, estableix que la inducció magnètica d B creada per un element d l d’un conductor recorregut per un corrent I és, en un punt de l’espai situat en una posició r respecte a l’element,

Jugador del Club Tennis Barcino, fou campió de Catalunya en dobles 1981, amb F Ferrer i individual de segona categoria 1980 Amb el Barcino fou campió d’Europa per equips en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Guanyà tres títols de la categoria ATP Challenger en individual i dos en dobles Fou jugador de l’equip espanyol de la Copa Davis Arribà a ocupar la posició 52 en el rànquing de l’ATP en individual 1987 i la 36 en dobles 1987 Ha estat entrenador de jugadors professionals, entre els quals hi ha Carles Moyà