Resultats de la cerca
Es mostren 35364 resultats
nedar entre dues aigües
Captenir-se amb duplicitat.
lligar
Concordar, tenir connexió, avenir-se, adir-se, etc, dues persones o més.
mosquejar
Esquivar-se, un animal, les mosques amb la cua, sacsejant-se, etc.
badocar
Obrir-se, principalment la fruita, sense separar-se totalment les seves parts.
rebolcador
Lloc a propòsit per a ajaçar-se i rebolcar-se els animals.
ritu de la pau
Cristianisme
Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
Moltes litúrgies, sobretot a l’Orient, colloquen el ritu abans de l'anàfora la romana el té abans de la comunió El primitiu ús de besar-se, a l’edat mitjana, fou exclusiu dels celebrants i hom imaginà un instrument portapau per a transmetre la pau entre els fidels
Sant Vicenç de Viladassau

Església de Sant Vicenç de Viladassau (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), prop l’antic mas de Viladassau, al SE del terme.
La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…
certesa
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell qui dóna l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se ( dubte
).
Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader veritat Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa física sobre fets d’experiència, metafísica sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció i moral Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals…
homofília
Sociologia
Tendència de les persones a relacionar-se i associar-se amb persones semblants.