Resultats de la cerca
Es mostren 20809 resultats
sistema d’informació
Electrònica i informàtica
Conjunt format pel maquinari, el programari, els usuaris i els procediments, per a la captació, l’emmagatzematge, la recuperació i l’ús de la informació d’una organització d’acord amb les seves necessitats.
publicació oficial
Arxivística i biblioteconomia
Document publicat per ordre i a càrrec de les administracions públiques amb el propòsit de donar la informació derivada de les seves activitats legislatives, executives i judicials o de difondre informació considerada d’interès.
càlcul de variacions
Matemàtiques
Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.
El problema consisteix a determinar les variables dependents, de manera que la integral sigui màxima o mínima En el cas més simple, la integral és de la forma on cal determinar la funció y x de manera que I sigui màxima o mínima També poden ésser considerades integrals de la forma on y 1 , , y n són funcions de x desconegudes o bé integrals múltiples tals com on z = z x,y és desconeguda com també poden ser-ho com integrals múltiples d’ordre superior o de diverses variables dependents L’integrant pot ésser també una funció en la qual intervinguin derivades parcials d’ordre superior En el…
ritus de fecunditat
Religió
Ritus i actes simbòlics pels quals els homes han procurat, d’una manera religiosa o màgica, l’expansió i el manteniment de la vida en qualsevol de les seves manifestacions, vegetals, animals o humanes.
Hom en parla sobretot per definir els sistemes simbòlics dels pobles caçadors i pastors que expressen i realitzen llur vinculació sacral amb les bèsties que, d’altra banda, els permeten de viure, mentre que els ritus dels pobles agraris són anomenats cultes de fertilitat Però en aquestes civilitzacions i en altres de més avançades molts d’aquests actes rituals es relacionen directament amb la fecunditat humana La circumcisió i subincisió, la clitoridectomia i diverses pràctiques sexuals tenen sovint com a objectiu, almenys parcial, d’aconseguir o de regraciar la fecunditat de les dones L’…
escala
Militar
Part integrant del personal professional d’un exèrcit, arma o cos que per les seves comeses i procedència constitueix un conjunt especial i diferenciat que s’agrupa en funció del grau i l’antiguitat.
alstremèria
Alstroemeria aurea, coneguda amb el nom de lliri del Perú
John Rusk (cc-by)
Botànica
Nom donat a diferents espècies del gènere Alstroemeria, de la família de les liliàcies, originàries de l’Amèrica del Sud i cultivades en jardineria per les seves flors originals i de colors molt diversos.
Moltes d’aquestes espècies han estat millorades fins a aconseguir flors molt vistoses i que aguanten molt en aigua Les alstremèries són molt valorades per a fer rams i composicions de flor tallada
dubte
Dret canònic
En dret processal canònic, definició feta pel jutge en presència de les parts, deduïda de les seves peticions i respostes i que conté la pregunta o preguntes (dubtes) que cal respondre en la sentència.
sitatunga
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, amb una alçada d’un metre aproximadament, notable per les seves peülles allargades, aptes per al desplaçament sobre un sòl tou i pantanós.
Propi de l’Àfrica Central, habita a la conca del riu Níger, a la part alta dels rius Congo i Zambezi, a les regions pròximes al llac Victòria i al Sudan meridional
sistema de referència
Física
Conjunt d’un sistema de coordenades espacials i un rellotge, amb els quals un observador pot caracteritzar cada esdeveniment per les seves coordenades (x, y, z) i per l’instant t en què succeeix.
És anomenat també referencial En la física clàssica, dominada per la transformació de Galileu entre referenecials, no té gaire importància la consideració del rellotge en el sistema de referència en canvi, en té en la física relativista, a causa de les fórmules de transformació de Lorentz
art andalusí
Pati de la Séquia, a l’Alhambra de Granada
© CIC-Moià
Art
L’art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l’art de l’islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.
Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…