Resultats de la cerca

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de…

Vinculada al Club Natació Sant Andreu ingressà al comitè català el 1974, al comitè estatal el 1979 i fou reconeguda pels organismes internacionals el 1982 Participà en la gestió de l’òrgan de govern del comitè català, en el qual fou vocal de la junta directiva 1981-84, 1989-93, vicepresidenta 1984-86 i presidenta 1986 Fou l’encarregada de fer el jurament dels àrbitres en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1989 i la placa d’honor de la federació catalana 1992, i la medalla de serveis distingits en bronze 1989, argent 1994 i or 2004 de la…

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, del qual formà part del comitè directiu, l’any 1933 Començà la seva activitat a meitat dels anys vint xiulant partits del Campionat Regional de Catalunya de segona categoria De manera esporàdica debutà en la Lliga el 14 de desembre de 1930, dirigint un partit de primera divisió entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Europa Durant la dècada dels quaranta continuà xiulant partits de competicions regionals catalanes i de segona divisió Tornà a aparèixer a primera en un partit entre l’Atlético Aviación i la Real Sociedad a l’octubre…

S’inicià el 1932 a La Veu de Catalunya Treballà per a La Vanguardia 1940-83, on s’especialitzà en esquí i altres esports d’hivern Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual presidí la secció d’esquí 1948-55, també fou secretari fundador del Collegi Català d’Àrbitres 1931-36 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí i del Comitè Català d’Esports 1934-35 Fou testimoni directe i cronista de les proves i competicions d’esports d’hivern a Catalunya Escriví, juntament amb Margarida Cardona Romeu, Esports de neu a Catalunya 1985, que edità el CEC…

Consisteix a cobrir la màxima distància possible llançant un element cilíndric d’uns 27 cm de diàmetre i molt poca alçària, anomenat icestock, fet de fusta, metall o plàstic i proveït d’una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntables, de manera que llisqui sobre el gel, o bé aproximar-lo al màxim a un element de referència daube llançant-lo des d’un punt determinat A Catalunya, aquest esport està regulat per l’Associació Icestock Catalunya, membre de ple dret de la Federació Internacional des del 2006, que forma jugadors, tècnics i àrbitres, organitza anualment els…

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al Comitè català l’any 1965, a l’estatal el 1967, i fou reconegut internacionalment el 1972 Participà amb la selecció estatal júnior i absoluta en diversos Campionats d’Europa i del Món Arbitrà nombrosos partits internacionals i collaborà com a auxiliar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a comiat internacional dirigí la final Hongria-Itàlia del Campionat d’Europa 1995 Parallelament fou president del Comitè Català d’Àrbitres 1992-96 i vocal de la comissió tècnica de waterpolo estatal 2000-04 Rebé la medalla de Serveis Distingits de…

El 1956 es feu àrbitre per influència de Josep Manuel Lacambra, un dels grans de l’arbitratge català El 1960 obtingué la categoria estatal i el 1964, la internacional, i durant la seva trajectòria dirigí uns 3600 partits, entre els quals nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i participà en tres Campionats d’Europa i quatre del Món Es retirà com a àrbitre d’elit 1975 i tingué una fugaç experiència a les banquetes com a entrenador del RCD Espanyol a segona divisió Més endavant continuà arbitrant partits de categories de promoció i de veterans Durant alguns anys collaborà…

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Jugà en el FC Escocès i al novembre del 1900 fundà, amb altres compatriotes seus, l’Hispània Athletic Club Actuava de defensa i de porter i era el capità d’aquest equip, amb el qual guanyà la primera edició de la Copa Macaya 1901 La temporada 1904-05 jugà amb el FC Barcelona Des de bon principi alternà la seva condició de jugador amb la d’àrbitre, faceta en què adquirí gran prestigi Fou un dels promotors del Collegi d’Àrbitres, constituït el 1915 En fou el primer president i ocupà el càrrec fins el 1925

Membre del Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya en la prova de relleus 4 × 50 m lliure 1939 i també en la de 4 × 100 m lliure cinc vegades de Catalunya 1940-44 i quatre vegades d’Espanya 1940-43 Esdevingué àrbitra de natació i jutgessa de salts amb el mèrit de ser la primera dona que ho aconseguia a Catalunya 1956 i la segona a Espanya 1960 El 1995 fou nomenada membre d’honor del collegi català d’àrbitres Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1996 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre dels clubs Ferca San José de València i de la Sala d’Armes Montjuïc de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya júnior d’espasa 1988 Com a pentatleta fou campió d’Espanya júnior 1988, i per equips, representant la Comunitat Valenciana 1987, 1988 Amb la selecció espanyola participà en tres Campionats del Món júnior de pentatló modern 1987, 1988, 1989 És el director tècnic de la Federació Catalana de Pentatló Modern i representant de tècnics i àrbitres a la mateixa federació És tècnic de pentatló del Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de…