Resultats de la cerca

És obtingut en fer passar un corrent de clor per una mescla d’òxid de berilli i carbó És emprat en la preparació d’aliatges de berilli i com a catalitzador àcid en algunes reaccions orgàniques

Són utilitzats com a activadors l’òxid de zinc, el litargiri i diverses sals orgàniques de zinc, i també substàncies dotades per elles mateixes de propietats accelerants, però útils sobretot per a exaltar l’activitat dels altres acceleradors presents

Els monosacàrids, més reductors, precipiten ràpidament el coure reduït en forma d’òxid cuprós Cu 2 O vermellós a partir d’una solució d’acetat de coure en àcid làctic, mentre que els disacàrids provoquen aquesta precipitació més lentament

Poden ésser obtinguts a partir de tres tipus de monòmers aldehids, èters cíclics i fenols Els derivats d’aldehids poden ésser obtinguts per reacció d’aquests amb alcohols polihidroxílics, en el qual cas tenen l’estructura són coneguts com a poliacetals i troben poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la hidròlisi també poden ésser obtinguts per homopolimerització del monòmer, en el qual cas tenen l’estructura El més important d’aquests és el poliformaldehid Presenten rigidesa i resistència mecànica molt elevades i són emprats en la fabricació de peces mecàniques Els derivats d’èters…

De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2 °C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46 °C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O…

Són exemples característics de poliaddició la reacció entre glicols i diïsocianats per formar poliuretans i les polimeritzacions amb obertura d’anell, com la transformació de l’òxid d’etilè en polietilenglicol i la de la caprolactama en poliamida niló-6

En particular sol aplicar-se a l’àlios o ortstein , capa de duresa deguda a la cimentació per acumulació d’òxid de ferro i d’humus Típica dels sòls podzòlics, representa un obstacle per a la penetració de les arrels

Líquid oliós que s’inflama en contacte amb l’aire, se solidifica a —6°C, bull a 170°C i és insoluble en aigua La seva fórmula és Es obtingut per metilació de l’arsènic o reducció de l’òxid de cacodil

És un líquid, soluble en aigua i en dissolvents polars, que bull a 13,7°C És també anomenat òxid d'etilè i té una gran importància industrial Els composts que contenen l’estructura bàsica de l’oxirà són anomenats epòxids Té la fórmula

Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre l’òxid de berilli amb les subsegüents evaporació i cristallització Sovint és emprat com a enduridor en la composició de camises de becs d’incandescència i també com a reactiu químic