Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Un dron mata el líder dels talibans afganesos
El mullà Àkhtar Mansur, líder dels talibans afganesos des del juliol del 2015, mor en un atac d’un vehicle aeri no tripulat al Balutxistan, a la frontera sud-oest del país amb el Pakistan Els serveis de seguretat afganesos i l’agència d’espionatge dels Estats Units a l’Afganistan n’anuncien la mort, i el Pakistan protesta per l’atac amb el dron, que qualifica de violació de l’espai aeri El dia 25, els talibans afganesos reconeixen la mort del seu líder i n’anuncien el successor, Haibatullà Akhundzada
Militants islamistes segresten un avió indi
Cinc militants islamistes del Caixmir segresten un Airbus A-300 indi poc després d’haver-se enlairat de Kàtmandu amb destinació a Nova Delhi Els segrestadors desvien l’aparell cap a Amrítsar Índia, inici d’un periple que el porta als Emirats Àrabs, on deixen en llibertat 27 dels passatgers i evacuen un jove indi mort a ganivetades, i a Qandahar Afganistan Els segrestadors, fortament armats i amb explosius, exigeixen l’alliberament d’un líder religiós musulmà empresonat a l’Índia A l’avió viatgen un matrimoni d’Eivissa i un altre de Mollerussa
Rāwalpindi
Ciutat
Ciutat de l’estat de Panjab, Pakistan.
Situada al peu de l’Himàlaia, és una important ciutat militar, per la seva situació, perquè controla les rutes entre la zona muntanyosa i la vall de l’Indus A més d’un actiu comerç de productes agrícoles, ha desenvolupat diverses indústries tèxtil, alimentària, siderúrgica, mecànica, elèctrica, química, i posseeix una refineria de petroli Destruïda per una invasió dels mongols s XVI i ocupada per una branca dels sikhs 1765, aquests s’hi reteren després de la batalla de Gujarāt 1849 El 1919 els britànics hi signaren el tractat d’independència d’Afganistan
Allau de protestes a l’Índia contra la llei de la ciutadania
El Parlament de l’Índia aprova l’esmena a la Llei de ciutadania que facilita l’adquisició de la ciutadania als immigrants illegals procedents del Pakistan, Bangladesh i l’Afganistan llevat dels de religió musulmana L’aprovació desencadena durant les dues setmanes següents una allau de protestes, manifestacions i brots de violència reprimits amb gran duresa, enfrontaments en els quals moren una vintena de manifestants i que comporten el desplegament de l’exèrcit als estats d’Assam i Tripura La comunitat musulmana, que protagonitza les protestes, sostenen que la llei els discrimina
Metges Sense Fronteres
Medicina
Organització no governamental internacional fundada a França el 1971 per un grup de metges i de periodistes amb l’objectiu de proporcionar assistència mèdica a les víctimes de conflictes bèl·lics o desastres naturals.
Present en els conflictes armats més importants d’arreu del món Vietnam, Líban, Cambodja, Afganistan, Somàlia, Kurdistan, Iugoslàvia, Ruanda, Txetxènia, etc i en les grans catàstrofes naturals terratrèmols de Nicaragua, d’Armènia, etc epidèmies causades per les inundacions de Moçambic, per la fam a Etiòpia, Sudan, etc, ha estès una extensa xarxa de difusió i d’informació especialment per Europa a l’Estat espanyol és present des del 1986, l’Amèrica del Nord i Àsia La seu és a Brusselles El 1999 rebé el premi Nobel de la pau
Uzbekistan

Estat
Estat de l’Àsia Central. Limita amb al N amb el Kazakhstan i al NW amb la mar d’Aral, a l’E amb el Kirguizistan i el Tadjikistan; al S, en un curt tram de frontera, amb l’Afganistan, i amb el Turkmenistan.
La capital és Taixkent La geografia física L’Uzbekistan és desèrtic en la major part del seu territori desert de Kizylkum desert de sorra vermella Hi ha dues zones de relleu ben delimitades per una banda, les planes centrals, que ocupen quatre cinquenes parts del territori, tallades per petites serralades i les corresponents conques de drenatge, sovint amb marges salins, i gorjes que marquen la discontinuïtat dels cursos d’aigua La part oriental del país, per l’altra, és molt accidentada S’hi troben les serralades d’Hissar, Zeravšan i Nura-Tau, totes elles contraforts de les muntanyes del…
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…
La UNICEF fa una crida internacional per salvar 48 milions de persones
L’organització UNICEF publica un informe de la situació humanitària en 20 dels països més pobres de la Terra L’informe demana a la comunitat internacional que contribueixi a formar un fons de 22000 milions de pessetes per tal de salvar 48 milions de nens i dones que viuen en una situació d’emergència, víctimes de les guerres, la pobresa o els desastres naturals Entre els països més necessitats, l’informe esmenta Rwanda, Burundi, Sudan, Uganda, la República Democràtica del Congo, l’Afganistan, Kosovo i els estats de l’Amèrica Central afectats per l’huracà Mitch
turcman | turcmana
Història
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Els turcmans apareixen documentats des del segle X i posseeixen una llengua pròpia Dedicats a la ramaderia nòmada, formaven un conglomerat de tribus algunes eren independents, i altres eren tributàries dels diversos estats veïns, entre les quals destaquen les hordes anomenades del moltó negre Kara Koyunlu i del moltó blanc Ak Koyunlu, que assoliren un notable poder polític als segles XIV i XV respectivament, i la tribu dels seljúcides Actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la població prop de 3 milions, a l’Iran 1 milió i a l’Afganistan mig milió
arma no letal
Militar
Arma destinada a incapacitar temporalment l’enemic però sense posar en perill la seva vida ni ferir-lo.
Malgrat que alguns gasos, com els irritants o els inhabilitants, encaixen en aquesta definició, el concepte d’arma no letal s’ha creat per referir-se a armes individuals destinades a substituir l’actual armament convencional basat en el disparament de projectils La més coneguda d’aquestes armes és el fusell làser, assajat per primer cop en combat per l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’Afganistan L’arma emet un raig làser que provoca ceguesa temporal i per tant impedeix que l’enemic continuï el combat o pugui fugir Encara no forma part de la dotació de cap exèrcit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina