Resultats de la cerca
Es mostren 863 resultats
Francisco Díaz Pimienta
Marí.
Fou almirall de l’armada d’Índies i lluità 1641 contra els anglesos, que foragità de les illes de Santa Catalina i de la Providència Acompanyà Joan Josep d’Àustria a l’expedició a Nàpols 1647 El poeta Baltasar Gracián publicà un escrit en lloança de la seva conducta Prengué part en la guerra dels Segadors de Catalunya i morí en una nau davant Barcelona
Lluís Joan de Requesens i Pastor
Marí.
Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern Fill gran de Berenguer Joan de Requesens i Joan Fou general de galeres a Sicília Participà en la guerra contra Venècia 1509, en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí 1510, fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymān a Pantelleria 1516
Oakland

Vista del centre d’Oakland, amb el llac Merritt en primer terme
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, que forma part de l’aglomeració de San Francisco.
Situada a l’est de la badia de San Francisco, ocupa la plana que s’estén des de la badia fins a la serralada Costanera Port important i nucli industrial destacat metallúrgia construccions mecàniques i navals, indústria química, de la fusta i alimentària i refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Base naval de l’armada i terminal de les línies ferroviàries transcontinentals més importants
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta superior de l’…
Juan Ángel Tosat Martí
Esgrima
Tirador.
Membre del club d’esgrima Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, fou especialista en les tres armes Fou campió de Catalunya individual tres vegades, dues en floret 1953, 1955 i una en espasa 1952 Amb la selecció espanyola participà en la II Setmana Internacional d’Esports Universitaris 1951 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Amb la selecció catalana participà també en competicions internacionals
Les Brigades Roges s’atribueixen l’assassinat d’un advocat
L’advocat Massimo d’Antona, militant de Demòcrates d’Esquerra i assessor del Ministeri del Treball italià, és assassinat a trets per dos joves en ple centre de Roma Dues organitzacions armades, Falange Armada i les Brigades Roges, s’atribueixen l’autoria de l’atemtat La policia dóna més credibilitat al comunicat de les Brigades Roges, tot i que aquest grup es considerava dissolt des de feia 11 anys
Isaac Ben Zvi
Història
Política
Líder sionista i polític israelià.
Estudià a la Universitat de Kíev En ajudar els jueus perseguits a Rússia 1905, fou enviat a la Sibèria El 1907 fugí a Palestina, on fundà, amb Ben Gurion, l’organització armada sionista Ha-Šomer i l’Agència Jueva 1929 Signà la declaració d’independència d’Israel En el parlament israelià 1949 representà el Mapai partit dels treballadors socialistes El 1952, el 1957 i el 1962 fou president de la república
Tomàs Felip Riera i Rosés
Economia
Financer.
De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel
Galceran Burguès de Santcliment i de Casasaja
Història
Veguer de Barcelona (1461-62), fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller.
Serví el rei en l’armada contra Sicília 1432 Fou imposat com a veguer per Joan II, malgrat l’oposició de la ciutat i de la generalitat Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del general i dels consellers Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina