Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
La UNSCOM, acusada d’espiar a l’Iraq per als Estats Units
Dos dels diaris més prestigiosos dels Estats Units, “The Washington Post” i “The Boston Globe”, publiquen sengles reportatges on s’acusa la Comissió Especial de Desarmament de l’ONU UNSCOM d’haver fet tasques d’espionatge a l’Iraq en favor dels Estats Units El 9 de gener el cap de la UNSCOM, Richard Butler, reconeix que es van fer escoltes a la cúpula militar iraquiana, però només amb la intenció de localitzar les armes químiques que amaga el règim de Bagdad
Nou bombardeig nord-americà sobre l’Iraq
Un mes després de la darrera operació militar nord-americana en territori iraquià, el Govern de Saddam Hussein denuncia haver patit nous bombardeigs per part d’avions dels Estats Units Segons la versió de Bagdad, els atacs s’han fet sobre Bàssora i han tingut un balanç d’11 víctimes mortals civils en un barri residencial, mentre que fons del Pentàgon afirmen que només han atacat objectius militars d’una ciutat situada a la zona d’exclusió aèria decretada per l’ONU
Nicèfor I
Història
Emperador d’Orient (802-811).
Logoteta general de l’Imperi, fou proclamat emperador amb motiu de la revolta militar que destronà l’emperadriu Irene Per tal d’estabilitzar l’economia, suprimí els beneficis fiscals atorgats al clergat, que se li mostrà contrari per aquesta acció i pel fet d’ésser tolerant en la qüestió dogmàtica i enèrgic en l’afirmació del poder imperial per damunt de l’Església Refusà de concedir el tribut al califa de Bagdad i guerrejà contra Carlemany a l’Adriàtica Morí combatent els búlgars
François Adrien Boieldieu
Música
Compositor francès.
Professor del conservatori de París L’èxit de les seves òperes còmiques Le calife de Bagdad 1800 i Ma tante Aurore 1803 l’inclinaren al teatre Fou mestre de capella de la cort d’Alexandre I de Rússia 1803-10, on representà Les voitures versées 1808, amb gran èxit La seva obra mestra fou La dame blanche 1825, de caire romàntic, amb influència rossiniana També fou autor d’un concert per a arpa i orquestra, de sonates i d’un concert per a piano
ibn Ǧubair al-Kinani
Història
Viatger andalusí, fill d’un funcionari de Xàtiva.
Fou secretari del governador Abū Sa'id ‘Utmān ibn ‘Abd al-Mu'min de Granada Féu tres viatges a Orient 1183-85, 1189-91 i 1217, la descripció al-Riḥla al-Kinani del primer dels quals és un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Al-Kūfa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre
Ignasi Efrem II Rahmani
Història
Eclesiàstic i erudit sirià.
Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església
Giovanni Pacini
Música
Compositor sicilià.
Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques
Abū Ḥāmid ibn Muḥammad al-Ḡazzālī
Filosofia
Islamisme
Història del dret
Teòleg, jurista i filòsof islàmic, conegut com a Algatzell.
Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana
El Govern de l’Iraq anuncia la recuperació d’Al-Fal·luja
El primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, anuncia per televisió la presa de la ciutat d’Al-Falluja Situada a la província d’Al-Anbar i a uns 100 km de Bagdad, Al-Falluja va ser la primera ciutat gran que va caure en mans de les milícies de l’anomenat Estat Islàmic, al gener del 2014, i ha estat recuperada després d’una ofensiva de prop d’un mes i en la qual han mort, segons el primer ministre, uns 1800 militants En aquests més de dos anys, desenes de milers de persones han fugit de la ciutat
tahírida
Història
Membre de la dinastia iraniana que governà el Khōrāsan amb capital a Nīšāpūr des del 820 fins al 873.
El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir 822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir 828-844 Ṭāhir ibn Ṭalḥa 844-862 Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa 862-873
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina