Resultats de la cerca

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Formà part dels equips del Club Nàutic Vilada, Club Nàutic Amposta i Club Natació Banyoles Fou doble campió d’Espanya i de Catalunya juvenil 1995, 1996 i subcampió del món sub-23 1998, sempre en esquif En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1998, 2000 i en quatre scull 2000, i subcampió en esquif 1997, en doble scull 1999, 2002 i en quatre scull 2004 Guanyà, a més, sis títols de campió de Catalunya, dos en esquif 1997, 2001 i quatre en doble scull 1998, 1999, 2000, 2002 Disputà dos Campionats del Món 1998, 2001

Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot Es doctorà en ambdós drets a Roma El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, com el XXII Eucarístic Internacional 1911 Hi fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf Conseller 1922 i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Collegi Internacional de Roma el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana Publicà El Código Canónico aplicado a España 1918 i obres de tema religiós

Deixeble de Nobas L’any 1891 participà en la Primera Exposició de Belles Arts de Barcelona i després, a París, en l’Exposició Universal del 1900, on guanyà la Tercera medalla amb Dianac Exposà també a Madrid El seu germà Francesc Obiols i Delgado , dibuixant, collaborà en diverses publicacions, com Hispania i Álbum Salón

Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas  fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’any 1973 ingressà a l'…

Donzell empobrit, sollicità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família Més tard 1616 fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la generalitat 1632 Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira

Passant al despatx d’advocat de Lluhí i Rissech i especialista en lleis municipals Fou un dels fundadors del periòdic L’Opinió  i diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit que representà a l’ajuntament de Barcelona com a tinent d’alcalde Ocupà el càrrec de conseller de justícia i dret 1931-33 i 1936 del govern de la Generalitat Exiliat el 1939, emigrà a Colòmbia i després a Panamà, on fou assessor tècnic del ministeri de finances durant vint-i-cinc anys, i dirigí la publicació Catalunya  1946

Està documentat entre el 1341 i el 1377 Tingué residència a Barcelona i treballà, per encàrrec de Pere III de Catalunya-Aragó, primerament en l’obra d’unes imatges a Perpinyà 1345, i després, mentre visqué, en les sepultures reials de Poblet Aquest encàrrec 1349, compartit d’antuvi amb Aloi de Montbrai, comprenia els sepulcres del rei i de les reines Maria de Navarra i Elionor de Portugal, obrats a Beuda, transportats a Roses i, per mar, a Tarragona Després 1369-73 la comanda fou ampliada amb les imatges jacents de Jaume I i d’Alfons I, a més d’altres dels infants, així com les arcades damunt…

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Formà part de les Guàrdies Catalanes en la guerra de Successió el 1713, a Barcelona, fou capità del regiment d’infanteria del Roser Fou executat pels borbònics per haver ajudat el general Josep Moragues a intentar de fugir a Mallorca, després de la capitulació de Barcelona