Resultats de la cerca

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-94 procedent de l’Atlético de Madrid Amb el Barça disputà 297 partits i marcà 141 gols Guanyà una Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1991-94, una Copa del Rei 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i dues Copes de la Generalitat 1990, 1992 Jugà 56 partits i marcà 22 gols amb la selecció espanyola Participà en tres Copes del Món 1986, 1990, 1994 i dues Eurocopes 1988, 1996 Formà part diverses vegades de la selecció d’Euskadi En retirar-se, passà a exercir de comentarista…

Dirigí el Centre d’Esports Sabadell en tres ocasions La temporada 1985-86 assolí l’ascens a primera divisió, però fou cessat a la meitat de la temporada següent Posteriorment, retornà a l’equip vallesà la temporada 1992-93, i l’entrenà alguns partits durant l’any 1999

Dedicà molts anys al rugbi català, i fou president i vicepresident entre les dècades de 1970 i 2000 del Barcelona Universitari Club BUC, i vicepresident de la Federació Catalana de Rugbi També formà part de la Comissió Delegada de la Federació Espanyola de Rugbi i de la Comissió d’Activitats Esportives de la Federació Europea FIRA

Lateral esquerre, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1986-88 procedent del Sestao, i disputà 22 partits de Lliga Fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després fitxà pel Burgos

Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de risa 1999, La…

S’inicià en aquest esport a França, a l’Arieja Després d’un temps a Girona, el 1949 s’incorporà a les files del FC Barcelona, equip amb el qual jugà cinc temporades abans de defensar més de 15 anys la samarreta del CN Barcelona Fou un dels dos jugadors catalans que formaren part de la selecció europea que participà a Tolosa en el 50è aniversari de l’Stade Tolousain Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya quatre vegades consecutives 1950-53 i guanyà les dues primeres Lligues espanyoles 1953, 1954 Jugà 12 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, feu algunes tasques d’ajudant d’…

Per tal d’aconseguir del govern la construcció d’un port prop de Bilbao, dependent de la senyoria de Biscaia i exempt de la jurisdicció del consolat de Bilbao, segons un projecte de Simón Bernardo de Zamácola, la senyoria oferí la implantació del servei militar Aquesta actitud provocà un motí, que s’inicià a Begoña i s’estengué per Barakaldo, Sestao, Portugalete, Deusto i Bilbao Reprimit amb duresa per les tropes enviades per Godoy, que ocuparen Bilbao fins el 1807, el govern central augmentà les seves atribucions a Biscaia i hi imposà un…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i féu oposicions a jutge 1976 Fou destinat a La Gomera, Berga, Vic, Alcoi i Bilbao 1980 Fou un dels fundadors de Justicia Democrática, que després es convertiria en Jueces para la Democracia, i el 1984 fundà la secció basca de l’Asociación de Derechos Humanos i l’Associació de Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats, la qual presidí aquell mateix any El 1985 fou nomenat president de la secció segona del penal de l’Audiencia Provincial de Bilbao, i el 1988, president de l’Audiencia Provincial de Bilbao…

Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao

Prolongació de la muntanya de Sollube, és el més septentrional de la península Ibèrica Hi ha un far, inaugurat l’any 1904