Resultats de la cerca

La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents

Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei arxiduc Carles III Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714 En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas

Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví 1668 i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669 Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època Sembla que escriví també comèdies que foren representades Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces

Al final del s XIV s’hi installaren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar…

Travessa el terme d’Aiguamúrcia pla de Manlleu i el del Montmell Marmellar, al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès terme de Castellví de la Marca canvia la direcció W-E i agafa la N-S Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu collector prop del poble de Castellet Castellet i la Gornal

Partidari del rei arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona 1713-1714 per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artillers especialitzats en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla Collaborà amb el general Joan Baptista Basset Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa Acabada la guerra, es negà a collaborar amb els vencedors

Competí en la categoria de 60 kg representant el Gimnàs Castellví i el club Yawara II Es proclamà campiona d’Europa de karate en la modalitat kata 1982 Guanyà la medalla d’or 1984 i dues medalles de bronze 1983, 1985 als Campionats d’Espanya en la modalitat kumite També assolí una medalla de bronze als Campionats de Catalunya en la modalitat kata 1985 Formà part de la selecció catalana

Germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles casat amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades Castellví de la Marca És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d’obres enamorades de París una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits Bibliografia Archer, R 1994 “L’obra poètica de Pere Joan de Masdovelles” Els Marges , 49

Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una Defensa del oficio de correo…