Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Andreu Castells i Peig
Art
Pintura
Historiador de l’art i pintor.
Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell
Sanç III d’Aragó
Història
Rei d’Aragó (1063-94) i de Pamplona (Sanç V: 1076-94) fill i successor de Ramir I.
Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i…
Montcada
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, al límit amb el municipi de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
baronia de Castre
Història
Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre
vers el 1250.
Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
Francesc d’Assís Planas i Dòria
Pintura
Pintor paisatgista.
Deixeble de Joan Vila i Cinca Estudià a Madrid, a Barcelona i a París També passà una llarga temporada a Brusselles Destacà arran d’una exposició a Barcelona 1920, pels paisatges del Vallès, a què sabé donar tota la gamma de colors suaus President del Cercle Artístic fins el 1936 i vicepresident de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, figurà en molts llocs honorífics Premi d’honor del Saló de Tardor celebrat a Madrid l’any 1935 i premi extraordinari del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930, aconseguí molts altres guardons pictòrics
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana
Energia
Economia
Empresa de l’INI constituïda el 1946 a Barcelona.
Aprofità les conques de la Noguera Ribagorçana, de l’Ebre i del Cinca Participà en les centrals nuclears d’Ascó I i II i en la de Vandellòs II i, conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya, en Tèrmiques del Besòs, propietària de les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Cubelles Garraf El 1983 passà a dependre de l’ Empresa Nacional de Electricidad , que el 1999 l’absorbí totalment Fins el 2001, Fecsa-Enher fou la filial que operà com a distribuïdora d’energia elèctrica de Catalunya, any que canvià pel nom de Fecsa-Endesa
Guillem Ramon de Montcada
Història
Senyor de la baronia d’Aitona (Guillem Ramon (I) de Montcada).
Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell
Iniciativa Cultural de la Franja
Institució creada el 2003 que agrupa diferents col·lectius supralocals de la Franja de Ponent dedicats a la protecció i promoció de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó.
En formen part l’Associació Cultural del Matarranya ASCUMA, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEBC, l’Associació de Consells Locals de la Franja ACLF, i el Centre d’Estudis Ribagorçans CERi Entre les seves tasques destaquen la publicació de llibres d’autors locals i l’organització de trobades culturals i activitats de promoció de la llengua catalana Iniciativa Cultural manifesta la seva posició favorable a l’ensenyament del català en aquestes comarques, com també la seva cooficialitat a l’Aragó Rep el suport del Govern d’Aragó, la Generalitat de Catalunya, diputacions, consells…
Església de Torralba (Fraga)
Art romànic
L’any 1186, essent a la vila de Fraga, Alfons el Cast lliurà als frares hospitalers el lloc de “ Turrem Albam que est subtus Fragam cum omnibus terminis et pertinenciis ejus ”, a excepció de l’església L’editor de l’instrument, J Miret i Sans, interpreta que es tracta de Torre Blanca, partida fragatina, bé que J Salarrullana identifica el topònim llatí amb el despoblat de Torralba, a Torrent de Cinca o Torrauba, com en diuen els del país Més tard, hi ha esment de l’església de Torreblanca com a annexa de la parroquial de Fraga
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina