Resultats de la cerca

Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

Governador de Gibraltar i capità general de Guipúscoa, el 1697 fou nomenat lloctinent general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del consell barceloní, de reconèixer-lo Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Castella, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per formar part,…

Fill segon del cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat, juntament amb el seu germà Rodrigo, pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Participà en la guerra de Granada El 1500 passà a Nàpols com a general de l’armada, conquerí la Calàbria i aconseguí diversos èxits, que foren recompensats, el 1506, amb els comtats de Melito gran d’Espanya des del 1516 i d’Aliano, amb la dignitat de gran justicier de Nàpols i amb la senyoria de Francavilla i diverses baronies De retorn a la Península, fou nomenat lloctinent general de Catalunya i València 1520, però, a causa del desencadenament de les…

Pertanyent a una família important de Iecla Múrcia molt vinculada a la dreta espanyola més conservadora, es formà a l’acadèmia militar de Saragossa i s’incorporà al cos de la Guàrdia Civil, on arribà al grau de coronel Inicià la carrera al País Basc, on treballà en una unitat d’infiltrats i confidents d’ETA El 1992 fou cessat temporalment per l’aleshores director del cos Luis Roldán, després d’una acusació per tortures a un membre d’ETA, de la qual fou absolt Posteriorment, després d’una temporada com a agregat de seguretat a l’ambaixada espanyola a l’Equador passà a cap de la comandància de…

Cronista del regne d’Aragó 1653 Era sacerdot, després d’haver estat casat Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 hasta el de 1525 , com a continuació dels Anales de BLde Argensola Com aquest, tracta en realitat de la corona catalanoaragonesa per a la part del Regne de València segueix bàsicament RMde Viciana i per al de Mallorca, VMut La part més original és la que tracta del regne d’Aragó Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III de Castella i…

Autodidacte, exercí oficis molt diversos Popular i hàbil versificador, fou molt influït pel Romanticisme espanyol Fou afusellat arran de la Conspiración de la Escalera De les seves obres cal destacar Xicotencal, La muerte de Gessler, La fatalidad, Plegaria i La flor de la caña , que l’any 1886 foren recollides, amb altres obres, en un volum titulat Poesías completas con 210 composiciones inéditas

Primer marquès de Leganés 1627 amb grandesa d’Espanya 1634 i comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Era cosí del comte duc d’Olivares Fou president del Consell de Flandes Lluità a Nördlingen 1634 i a Itàlia Fou governador de Milà 1635-36 i 1636-37, des d’on recobrà la Valtellina, però, derrotat més tard pel mariscal francès d’Harcourt, tornà a Madrid Al capdavant d’un exèrcit, entrà a Catalunya durant la guerra dels Segadors i travessà el Segre, però fou derrotat a la batalla del Pla de Forques per les tropes francocatalanes del mariscal d’Harcourt 1642 Desterrat a causa d’aquesta…

Durant la regència castellana de l’infant Ferran 1406-16 lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma 1412 Fou collaborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de Navarra s’enfrontà a Álvaro de…

Fou rector de la Universitat de Saragossa 1648 Fou bisbe de Barbastre 1656, Terol 1673 i Tarassona 1673-82 És autor de l’obra De officio Cancellarii Regnorum Coronae Aragonum Lió, 1667