Resultats de la cerca

Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí…

Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat

Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi

Gendre de Nicèfor I , pertanyia a la noble família dels Rangabé El 811 succeí Estauraci amb l’ajut dels iconòlatres Aquest fet desagradà talment a l’exèrcit majoritàriament iconoclasta, que, derrotat Miquel a Adrianàpolis 813, es rebellà i proclamà emperador l’estrateg Lleó l’Armeni Miquel I abdicà i es retirà en un monestir a l’illa de Prótē

Membre de la dinastia de Justinià, fou adoptat com a fill per Justí II, el qual el nomenà cèsar 574 Consagrat emperador, alhora que consolidava la situació interna de l’estat, derrotà els perses 578-81 i aconseguí ampliar les fronteres de l’Imperi amb l’ajut del seu gendre Maurici, que el succeí en el tron

Les seves campanyes militars a Mèssia i Pannònia li valgueren un dels prenoms i l’elecció a emperador per l’exèrcit, un cop vençut el seu predecessor i contrincant Felip l’Àrab L’han fet cèlebre els seus decrets de persecució contra els cristians — que creia un dels obstacles més grossos per a la restauració de l’Imperi — , entre els quals aconseguí de fer molts apòstates La seva actuació com a organitzador fou important, bé que breu També fomentà les construccions monumentals, com les termes de l’Aventí, a Roma Morí lluitant contra els gots i els carps a la frontera de Mèssia

Esclau de raça negra, ajudà França durant la guerra d’alliberament d’Haití, la qual cosa li valgué el nomenament de governador d’Haití 1804 però en proclamà 1804 la independència i n'esdevingué emperador Reorganitzà Haití com un estat negre El seu govern degenerà ben aviat en una tirania, i perseguí ferotgement la població de raça blanca Morí assassinat

D’una vella família patrícia, fou legat per a la Germània superior 39-42, comes de Britània 43-44 i procònsol de l’Àfrica 45-47 Governador de la Hispània Citerior des del 60, s’adherí a la conjuració de Víndex contra Neró 68 i marxà sobre la Gàllia, on fou proclamat emperador pel senat Portà a Roma tots els nobles que havien fugit de Neró, però la seva política econòmica i la seva duresa el feren impopular Cercà un successor en Calpurni Pisó, però la revolta de l’exèrcit de Germània precipità la seva fi, i Otó s’aprofità dels pretorians per a desfer-se d’ell

Pujà al tron per voler de Zoe, l’emperadriu vídua de Romà III, que l’esposà el mateix dia que morí violentament l’emperador Home incapaç per a l’exercici de la política, deixà tots els afers de govern a mans del seu germà Joan, un eunuc El 1040 sufocà una revolta dels búlgars, però tornà greument malalt de l’expedició i morí al cap de poc temps en un convent

Rei de Germània 1099, s’insurgí 1104, amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures 1111, i es féu proclamar emperador Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms 1122 amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals…