Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
Roberto Ardigò
Educació
Filosofia
Filòsof positivista i pedagog italià.
Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893
Wilhelm Eduard Weber

Wuilheim Eduard Weber
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Fou professor a Halle i Göttingen Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme Amb Gauss estudià el magnetisme terrestre i inventà un telè- graf electromagnètic 1833 Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat També féu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue Germà de germà d’ Ernst Heinrich Weber
Charles Boyer

Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès naturalitzat nord-americà.
A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc
Dorothea Tanning
Pintura
Pintora nord-americana.
Descobrí el surrealisme en l’exposició Fantastic Art Dada and Surrealism al Museum of Modern Art de Nova York, el 1936, al qual s’adscriví des d’aquell moment L’any 1942 conegué el surrealista Marx Ernst, amb qui es casà el 1946 La seva producció, especialment des del 1954, revela un lirisme expressionista en la representació de bacants i ritus amb éssers fantàstics i animals que sedueixen noietes amb les formes dissoltes en llum
equilibris puntuats
Paleontologia
Model evolutiu proposat durant la dècada dels anys setanta pels paleontòlegs nord-americans Stephen J. Gould i Niles Eldredge.
Segons aquest model, basat en el model d’especiació allopàtrica del biòleg nord-americà Ernst Mayr, les espècies biològiques s’originarien molt ràpidament a partir de petites poblacions perifèriques de l’espècie precursora, i es mantindrien després gairebé inalterades al llarg del temps Aquest model permetia explicar la dificultat, molt freqüent en paleontologia, de trobar poblacions transicionals entre dues espècies si l’especiació és un fenomen molt ràpid a escala geològica que es dóna a partir de petites poblacions perifèriques, la probabilitat de trobar alguna d’aquestes al…
Copa Thälmann
Esport general
Competició i festival esportiu disputat a l’abril del 1936 a Barcelona.
Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular
Federico Elizalde
Música
Compositor filipí d’origen basc.
Estudià als EUA amb Ernst Bloch i a París amb Ernesto Halffter A 14 anys debutà a San Francisco com a director d’orquestra Estrenà una simfonia amb piano concertant al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona 1936 Escriví l’òpera Paul Gauguin per estrenar-la a Barcelona però, a causa de la guerra civil de 1936-39, l’estrena no tingué lloc, i l’òpera restà inèdita fins el 1948 El seu concert per a violí i orquestra 1943 ha estat enregistrat en disc El 1948 tornà a les Filipines
Maurice Chevalier
Cinematografia
Teatre
Chansonnier francès de music-hall i actor cinematogràfic.
Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962
biotipologia
Antropologia
Psicologia
Estudi de la constitució humana amb la finalitat d’establir les correlacions existents entre les característiques morfològiques, fisiològiques, psicològiques i àdhuc patològiques dels individus, i d’agrupar aquests segons uns patrons bàsics o biotips.
Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola…
Lluís Duch i Álvarez
Filosofia
Religió
Antropòleg de la religió i teòleg.
Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
