Resultats de la cerca

Formà part de l’Associació Ciclista La Marina entre el 1944 i el 1945 Guanyà el Campionat d’Espanya de motociclisme 1956, i participà en proves com les 24 Hores de Montjuïc Fou president del Club Ciclista Tibidabo

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima Sant Feliu de Guíxols, que presidí Destacà en la modalitat de mar-costa, en què fou campió d’Espanya en categoria individual 1992 i subcampió 1991 També assolí el Campionat Estatal de clubs 1994 i el subcampionat 1996, i formà part de la selecció catalana que guanyà l’or 1992 i la plata 1991 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat Amb l’equip del seu club, obtingué la medalla de plata en el Campionat del Món de mar-costa 1996 Fou vicepresident de la Federació Catalana i de l’Espanyola de Pesca

Davanter format al CP Voltregà, amb el qual desenvolupà gairebé tota la seva carrera esportiva Guanyà una Lliga Catalana 1990 i fou dues vegades subcampió de la Recopa d’Europa 1992, 1994 i tres de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 La temporada 1995-96 fitxà pel CE Noia, i es retirà Formà part de la selecció espanyola i fou preseleccionat per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 2010 tornà al CP Voltregà com a membre de la junta directiva

El 1962 ingressà al Collegi Català de Jutges amb titulació d’àrbitre de classe B El 1968 assolí l’ascens a la segona categoria d’àrbitre en l’àmbit estatal Participà en la fundació de la Federació Catalana d’Halterofília l’any 1969 Arbitrà més de 300 competicions Presidí el Collegi Català de Jutges d’Halterofília El 1978 fou guardonat amb l’ensenya d’or de la Federació Europea d’Halterofília També rebé el diploma d’honor del Collegi Nacional de Jutges d’Halterofília En abandonar l’arbitratge continuà vinculat a la federació

S’inicià en la pesca a la Societat Esportiva de Pesca Marítima Sitges Fou campió d’Espanya individual 2007 i medalla d’argent 2009 També aconseguí dos bronzes 2007, 2008 i un argent 2011 amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques Amb el seu club, fou argent 2007 i or 2009 en els Campionats d’Espanya de clubs En els Campionats Mundials ha guanyat una medalla de bronze 2010 i una d’argent 2011

L’any 2009 guanyà la medalla d’or amb la selecció catalana en el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques

Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní…

Fill primogènit de Francesc I i de la infanta Maria Isabel d’Espanya El 1830 concedí una àmplia amnistia política, però posteriorment tornà a una política absolutista El moviment revolucionari del 1848 li féu concedir una constitució, però les divisions dels liberals li permeteren de no aplicar-la i de portar a terme una forta repressió

El 1512 Martí Ivarra ja li dedicà un dels seus epigrames A la mort del seu pare 1513, Joan Ramon Folc IV, heretà el ducat de Cardona Residí a Arbeca i a Barcelona, i fou el personatge més influent de la noblesa catalana El 1519 rebé la insígnia del Toisó d’Or, juntament amb d’altres, a la cerimònia del capítol celebrada a la catedral de Barcelona, i el 1520, a la cerimònia de la coronació de Carles V a Aquisgrà, fou fet gran d’Espanya de primera classe Aquell mateix any projectà de casar la seva filla segona sembla que era Aldonça amb l’infant Joan de Navarra, fill del rei Enric III d’Albret…

Nebot del rei Frederic II de Prússia Féu de general al servei de Prússia i fou comandant en cap dels exèrcits austroprussians que envaïren 1792-94 França durant la Revolució Francesa Després de publicar un manifest manifest de Brunsvic , envaí la Xampanya, però es retirà després de Valmy 1792 El 1806 fou vençut per les forces napoleòniques a Jena i morí d’una ferida rebuda a la batalla d'Auerstedt